01/04/2024
31/03/2024
30/03/2024
28/03/2024
27/03/2024
26/03/2024
25/03/2024
24/03/2024
23/03/2024
22/03/2024
21/03/2024
20/03/2024
19/03/2024 
Noticias
- Plans per al pont de la Segona Pasqua: Una experiència d'enoturisme a menys d'una hora de Barcelona
Barcelona gaudirà d’aquí pocs dies d'un pont de tres dies amb motiu de la Segona Pasqua, que enguany se celebrarà el 20 de maig. És un bon moment que, acompanyat del clima primaveral, convida a sortir de casa i gaudir d'activitats diferents. Es pot aprofitar aquest pont o qualsevol cap de setmana per a explorar pobles amb encant, anar de ruta per la muntanya, anar a la platja o gaudir de la gastronomia i l’enoturisme. Seguir leyendo.... - ¿I si fóssim Sálvame’?
Ni que fóssim... Xxxt! Ha tornat Sálvame. Sí, no s’anomena així, però és igual! Ha tornat el seu esperit i, amb aquest, la tele en la qual passen coses. Perquè aquesta és la diferència: hi ha moviment, hi ha espectacle, hi ha atreviment i hi ha transgressió i enginy. Els que ens dediquem a la televisió fa molts anys que mirem el món digital com una cosa que ve per quedar-se, com un ens que ens absorbirà. No sabem com ni quan, però passarà. Bé, no és que passarà, és que ja està passant. En certa manera, les Mamarazzis ja ens movem en aquest nou àmbit i a poc a poc conviurem tots junts i en sintonia, la tele convencional i la tele del món digital. Seguir leyendo.... - Loquillo enterra vells greuges
Quan, fa 30 anys, Loquillo va publicar el seu primer àlbum d’adaptacions poètiques La vida por delante, l’aventura tenia aspecte de bifurcació audaç, fins i tot provocadora, a la seva trajectòria entregada al rock’n’roll. Passat el temps, tot ha acabat confluint i, ahir, al seu (molt tardà) debut al Liceu (Festival Mil·lenni), vam veure el Loco fonent-se amb el text literari, sense donar l’esquena a l’essència rockera, en el que potser és el seu personatge definitiu i total. Es tractava de reviure aquests 30 años de transgresiones (el nou llibre-disc antològic) i amb un Boig vestint robes una mica diferents: impressionant banda de rock, sí, amb violoncel i preparada (de vegades) per a la textura acústica, de guitarra i acordió. Poesies que, amb la seva veu i el seu gest, van brillar com si haguessin sigut escrites especialment per a ell, com el cas de la definitòria La vida que yo veo, text de Bernardo Atxaga. Seguir leyendo.... - Kind of kindness’, la botifarra de Lanthimos
Abans de començar a convertir-se en un autor universalment aclamat gràcies a La favorita (2017), Yorgos Lanthimos va generar molt odi entre els que el consideraven un mer provocador dedicat a deixar l’espectador amb malestar parlant a les seves pel·lícules de relacions sexuals incestuoses, infanticidis i altres comportaments humans aberrants. I a jutjar pel llargmetratge que ahir va presentar a concurs a Cannes, tan sols nou mesos després que Pobres criaturas li proporcionés el Lleó d’Or a la Mostra de Venècia, queda clar que el cineasta grec troba a faltar l’estatus d’enfant terrible. Seguir leyendo.... - Crònica gràfica de Desechables
La història de Desechables està ben explicada al documental El peor dios, estrenat al festival In-Edit el 2013 i disponible a Filmin des de fa poc. Recomanem veure’l i passem a la microhistòria de Desechables que explica El lado salvaje. 1983-1985 (Ojos de Buey), crònica del grup en el període referit a través de fotografies d’Ana Torralva. Seguir leyendo....