10/12/2023

09/12/2023

08/12/2023

07/12/2023

06/12/2023

05/12/2023

04/12/2023

03/12/2023

02/12/2023

01/12/2023

30/11/2023

29/11/2023



Noticias
  • El Barça es perd
    De vegades no sé quin equip és el Barça. Ahir a la nit va ser alhora el pitjor equip del món i el millor equip del món, es va trencar al principi, es va refer, es va tornar a perdre, va deixar que fos un de sol, Lamine Yamal, qui jugués, i després es va convertir en un equip amateur desencantat i trist, com si estigués purgant els encerts del passat. Ara no juga el Barça de l’últim any, ni la samarreta és la mateixa, ni les ambicions són semblants a les que van fer l’exBarça el millor equip d’Europa, o gairebé.Seguir leyendo....
  • Lamine salva la cara al Barça
    El Barça va de mal en pitjor, però Lamine Yamal, el mateix que insisteixen a disfressar de dimoni, és qui li salva la cara. Si no hagués sigut per ell, l’equip de Flick hauria pagat car el seu horrible acompliment defensiu contra el Bruges, el segon classificat de la lliga belga i contra el qual l’equip blaugrana mai havia perdut. Lamine va treure els seus companys del forat i, almenys, va rescatar un empat amb aroma de sofre. No va perdre perquè el VAR va convidar l’àrbitre Anthony Taylor a anul·lar per falta el gol del triomf al Bruges després d’una greu imprudència de Szczesny davant Vermant.Seguir leyendo....
  • Un Barça imperfecte com abans, però més vulnerable
    En el minut 31 i 35 segons, l’àrbitre va xiular la primera falta. La va cometre Raphael Onyedika per interrompre un avançament de Lamine Yamal. Fins al descans hi va haver només dues faltes més. Totes dues van ser blaugranes: d’Eric i d’Araujo. El primer, a la línia de banda; el segon, a la meitat de camp belga. Un disbarat que va durar tota la nit, amb altres variants, fins al final amb un driblatge agosarat de Szczesny que hauria pogut condemnar l’equip. El 3-3 va vorejar l’absurditat. Seguir leyendo....
  • I Lamine va ser Messi
    Al Barça li fa mandra jugar a futbol. No és una omissió del deure, ja que segueixen allà mirant de conjugar el verb maleït, però sí una renúncia a la felicitat a causa del cost que suposa arribar-hi. Flick va instaurar una frase innegociable: per somriure cal pressionar. El Barça va complir i va tocar el cel, i potser va creure que la felicitat ja li pertanyia i no feia falta continuar molestant-la per poder dir que era seva. En 20 minuts inicials el Bruges havia anotat dos gols senzills que contradeien el seu passat recent. El Barça tirava el fora de joc per inèrcia com un es fa el cafè a primera hora, gairebé sense prestar atenció, una defensa burocràtica que exposa un passotisme sorprenent dels que fins fa res mataven per cada centímetre per conquerir. Els gols encaixats, fins a tres que van poder ser quatre o cinc, defineixen un estat d’absència en el qual l’equip sembla viure.Seguir leyendo....
  • Els set pecats del Madrid a Anfield
    La derrota del Madrid a Anfield va ser de les que deixen més ferida en el record que al full de serveis. L’1-0 no va ser un reflex fidel del que es va veure al camp, amb un Liverpool amo i senyor del partit, davant un rival sense més respostes que l’actuació prodigiosa de Courtois. El porter belga va evitar la golejada fent vuit parades, algunes, descomunals, amb què va dissimular els pecats de l’equip blanc.Seguir leyendo....