30/04/2022

29/04/2022

28/04/2022

27/04/2022

26/04/2022

25/04/2022

24/04/2022

23/04/2022

22/04/2022

21/04/2022

20/04/2022

19/04/2022



Noticias
  • La por que ens va quedar
    Només en recordo les sensacions perquè només tenia 10 anys: el tema musical d’obertura de Twin Peaks, els meus pares enviant-me a dormir i jo recorrent el passadís de casa amb l’esquena estarrufada fins que em vaig estirar al llit enganxat a la paret mirant cap a la porta. La sèrie de David Lynch s’havia anunciat en premsa a so de bombo i platerets i va ser un èxit d’audiència. El punt de partida era l’assassinat d’una noia jove, i aquest fotograma del cos de la Laura a la bossa de plàstic sortia per tot arreu. Em va quedar la por i un missatge subjectiu: quedar-te sola rondant és perillós. En aquesta edat, d’un cas en fas un tot.Seguir leyendo....
  • Treball i diversitat
    Inaugurem el 2025 amb reptes i incerteses que, com cada any, ens atrevim a vaticinar a la vegada que fem repàs de tot allò succeït en un 2024 que deixem enrere.Seguir leyendo....
  • La vida sense David Lynch
    La vida sense David Lynch ha començat a transcórrer amb la mateixa velocitat que quan ell seguia viu, tot i que el seu nom no era gaire present en la nostra agenda cultural i de conversa: el seu emfisema pulmonar el tenia reclòs i en un estat més que delicat de salut, aïllat de tantes coses. Quan va arribar la pandèmia el 2020, aquell fenomen excepcional que va superar totes les ficcions i va barrejar horror i surrealisme, amb una infecció de contagi misteriós en les seves primeres etapes i carrers buits i animals ocupant l’espai de la civilització, Lynch es va tancar, i la seva relació amb l’esfera pública es va limitar a les pantalles de YouTube i les xarxes socials des d’on ens explicava cada dia el temps que feia i el dia que era, amb la seva veu única i evocadora d’altres mons que ja sabem, per gent com ell, que hi ha en aquest. El cineasta ja havia posat a l’abast de tota una generació, la dels que van beure el seu cine amb ànsia, les pistes per deambular per aquesta vida, que pot se
  • Els EUA i el clima: de Gore a Trump
    Quan Al Gore va quedar el 2000 a un pas de succeir Bill Clinton en la presidència, el vot dels ciutadans dels Estats Units va estar a punt de convertir el seu país en la punta de llança mundial en la lluita contra el canvi climàtic posant al seu capdavant el acabaria sent l’activista climàtic que va advertir el món d’una veritat incòmoda. Un quart de segle més tard no només la lluita contra el canvi climàtic es pot estancar als Estats Units, sinó que el candidat elegit per la majoria dels nord-americans, que en la seva campanya no ha amagat en absolut les seves posicions en contra de la reducció de l’explotació dels combustibles fòssils, es pot convertir en l’inspirador d’un retrocés global en el compromís contra la crisi climàtica. Que milions i milions de votants hagin sigut impermeables a l’acumulació d’evidències del rumb catastròfic de la salut del planeta en aquests 25 anys és tant o més preocupant que l’actitud de Donald Trump.Seguir leyendo....
  • ¿Què hi ha darrere de l’arribada de Murtra a Telefónica?
    Després de més d’una dècada d’absència en les institucions i en els grans assumptes, l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat catalitza una lenta però inexorable tornada d’actors catalans a la primera línia dels moviments de pes a Espanya. L’últim és l’ascens de Marc Murtra a la presidència de Telefónica, una de la principals multinacionals espanyoles. Murtra és, abans que res, un executiu solvent que compta amb experiència tant en empreses d’inversió internacionals, especialment en el sector de les telecomunicacions, com en l’àmbit de la gestió pública, a l’Estat i també a Barcelona, sempre juntament amb els socialistes. A aquest currículum hi ha sumat en els últims anys dos elements que són clau en l’actual nomenament: la seva presència en el patronat de la Fundació la Caixa, propietària del 100% de Criteria, accionista de l’operadora, i, més recentment, la seva tasca en la presidència d’Indra, controlada per l’Estat a través de la SEPI,