12/03/2017 
Noticias
- Potser que hi pensem
Les darreres setmanes he vist unes quantes sèries i pel·lícules que passen, en l’actualitat dels nostres dies, a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. No totes tenen la mateixa qualitat i no totes són capaces d’entendre que és a partir de l’honradesa i la sinceritat, de la fidelitat a un realitat propera, que es poden transmetre missatges universals. Les que he vist, totes, tenen la mort com a eix central del discurs. En la visió d’aquestes ficcions, s’ajunten dues circumstàncies. Una, personal; l’altra, objectivable. En el primer es tracta d’una sordesa que cada dia va a més. El segon fa referència al so de les cintes i a la dicció dels actors. Entre una cosa i una altra, necessito veure-les amb subtítols. En un episodi de la sèrie de què parlo, una noia observa un parc infantil, amb tot de nens i nenes que hi juguen. És una remor llunyana, però, per si de cas, els subtítols avisen: "Hablan en otro idioma". Són els nens del parc, que parlen i criden i s’esvaloten en català. Han d� - Talent i esforç
Qui no ha sentit de grans científics o esportistes que els seus resultats, més enllà del seu talent natural, són fruit d’un esforç continuat i molt dur? És famosa la frase de Picasso quan li van preguntar per què treballava tantes hores i va contestar que d’aquella manera quan arribés la musa el trobaria treballant.Seguir leyendo.... - ¿Nens? Sí, sisplau
José Zorrilla té una estàtua a Lerma, que el representa assegut en un banc i escrivint. L’altra tarda, amb un fred castellà dels que congela fins i tot les idees, em vaig posar a llegir al costat d’aquesta escultura quan de sobte un nen que passejava es va aturar, desconcertat, dubtant de si estava veient dues estàtues o dos éssers humans. L’aparició dels seus pares va contribuir a desfer el greuge i el xaval es va sumar al riure general, d’aquella manera desacomplexada que només exercim durant la infància. L’episodi em va convidar a rescatar records d’aquell temps en què tot està per passar i l’ombra del final de trajecte no existeix ni per indici. Jugar a pales amb el meu pare a la platja Llarga de Tarragona; l’accidentat descens en bici per unes escales de pedra, a Santa Agnès de Malenyanes, que gairebé li provoca un infart a la meva mare; o l’enfebrada recerca de cargols amb alguns dels meus germans després d’una tarda de pluja a Torroja del Priorat. I tot això em va connect - La importància del traspàs de l’R1
Els governs català i espanyol continuen fent passos per materialitzar el traspàs de la línia de Rodalies R1 a la Generalitat. No obstant, el traspàs d’aquesta línia no es produirà tan ràpid ni serà tan senzill com alguns esperaven. La línia que discorre per la costa del Maresme, per la qual no circulen trens regionals ni de llarga distància, serà la primera a traspassar-se i, per tant, s’ha convertit en el laboratori de proves per a les altres línies de Rodalies.Seguir leyendo.... - Més Spotify i menys X
Elon Musk, el tecnoministre de Donald Trump, té entretingut mig món amb els seus narcisistes deliris de grandesa i les seves extravagàncies de vedet apocalíptic, reaccionàri i enemic del malbaratament. L’amo de Tesla, X abans Twitter i SpaceX publica els seus lladrucs a les xarxes socials de manera compulsiva, per a la tranquil·litat dels que tant el temen. Poc temps li quedarà a Musk per assessorar el president de la Casa Blanca si continua amb tanta hiperactivitat dialèctica.Seguir leyendo....