01/04/2015 
Noticias
- Que caigui Espanya
El que s’està revelant aquests dies sobre les presumptes activitats de l’exministre Cristóbal Montoro és molt greu. Gravíssim. Potser el cas de corrupció més repudiable, si es confirma, perquè no es limita només al cobrament de comissions a canvi de favors politicoeconòmics, sinó que arriba fins a l’extrem d’haver modificat lleis per beneficiar determinats sectors o empreses que prèviament haguessin pagat la comissió exigida. La caixa per al desemborsament hauria sigut un despatx fundat per Montoro i del qual els investigadors dubten que estigués realment desvinculat quan va ser titular d’Hisenda en el Govern de Mariano Rajoy. A aquestes acusacions se suma la de la utilització de l’Agència Tributària com a instrument d’amenaça i càstig a enemics interns i externs, entre ells unes dotzenes de periodistes que esmolen les seves navalles, metafòricament, per a la venjança.Seguir leyendo.... - Les criptomonedes i el futur
Aquesta setmana es podrà conèixer en el futur no només com la Cryptoweek, a causa de les tres lleis aprovades per la Cambra de representants dels EUA que regulen les criptomonedes, sinó també com aquella en la qual el Bitcoin (BTC), la principal, amb un 60% del mercat entre les 18.000 criptomonedes actives, ha arribat a un màxim històric de valoració de 120.000 dòlars que s’ha mantingut estable en els últims dies i que confirma l’ascens de més del 30% el 2024 i de més d’un 64% des del dia en què Trump va guanyar les eleccions americanes. Aquesta és una xifra màgica que els experts preveuen que pot arribar als 200.000 dòlars a finals d’any i al milió el 2033.Seguir leyendo.... - Feta la trampa, feta la llei
En les societats democràtiques, en les quals no només s’accepta, sinó que es considera positiva, l’existència d’interessos diversos, plurals i divergents, intentar influir en les decisions del poder polític en favor de beneficis propis de tipus col·lectiu, es considera legítim. De fet, que els ciutadans s’organitzin per a la defensa dels seus objectius s’interpreta com una mostra de vigor de la societat civil i de salut democràtica.Seguir leyendo.... - Aranzels com mastegots
Mentre ens n’anem de vacances ens cauen a sobre els aranzels de Donald Trump com una dana que ho arrasa tot al seu pas i segur que a ell li agradaria aquesta comparació. Un 30% a les exportacions europees sense comptar altres tipus addicionals per a certs productes faran impossible que venguem res més enllà de l’Atlàntic, i es carregaria un negoci que mou 2.300 milions de dòlars diaris fins a un total de 870.000 milions anuals. I tot i que produeixen a Washington un irritant dèficit de 200.000 milions, ells tenen superàvit en serveis, amb la qual cosa el resultat final és bastant equilibrat. A Donald Trump l’irriten especialment la taxa digital a les grans corporacions com Google o Meta que tanta influència tenen en la seva Administració (en un gest amistós o acovardit, no ho sé, la UE l’ha deixat en suspens), i també el molesta l’IVA perquè el considera erròniament un aranzel I no serà perquè no l’hi hagin explicat.Seguir leyendo.... - El taxista de Hamàs
Ni a l’empara del tòrrid sol d’aquesta àrida Terra Santa es deixa veure cap colom. Els falcons van espantar els coloms que abans hi havia a Jerusalem. Van devorar Levi Skol al 67, quan Moshe Dayan va agafar les regnes del Tsahal per emprendre l’ofensiva que va permetre al general en cap, Yitzhaq Rabin, prendre la Ciutat Vella a Jordània. Rabin era un falcó. O ho va ser fins que, com a primer ministre, va decidir estrènyer la mà d’Arafat. Era un acord de pau clarament favorable als interessos d’Israel, tot i que amb algunes concessions. Un paisà amant de l’estrella de David li va engegar dos trets.Seguir leyendo....