Noticias
- L’era del rearmament: ¿més guerres o més seguretat?
El conegut com a dilema de la seguretat és un concepte de l’escola realista de les relacions internacionals encunyat pel pensador nord-americà John Herz el 1950. Un determinat país decideix que ha d’augmentar les seves capacitats defensives, i per fer-ho es llança a fabricar més armament, augmenta el pressupost de la despesa militar i recluta més soldats. Això fa que els seus veïns i competidors estratègics se sentin amenaçats. ¿Com poden estar segurs que només es vol defensar i que no prepara un atac? Es llancen ells mateixos al rearmament. Es produeix una espiral que augmenta la tensió, els xocs i, eventualment, deriva en una guerra. Cap dels dos estats hi ha sortit guanyant.Seguir leyendo.... - Rearmament en l’era Trump
Com si no haguéssim extret cap lliçó positiva d’episodis anteriors, tornem a estar immersos en una dinàmica armamentística d’abast mundial que sembla imparable. En aquest cas, el rearmament s’explica tant per l’extrem afebliment de l’entramat institucional i normatiu que es va crear a partir de la Segona Guerra Mundial com per l’afany imperialista dels grans (sigui la Xina, Rússia o els Estats Units) i les ànsies de poder d’algunes potències mitjanes respecte dels veïns. En definitiva, la incapacitat de l’ONU per complir la seva tasca i el menyspreu generalitzat pel dret internacional deriven en el campi qui pugui.Seguir leyendo.... - Les retallades de Trump permeten a Rússia i la Xina guanyar influència
Donald Trump ha obert la porta perquè Vladímir Putin i Xi Jinping expandeixin la seva influència a l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica, fet que ja passa des de la retirada dels EUA com a garant de l’ajuda humanitària.Seguir leyendo.... - Com eliminar el groc de les teves camises tant a les aixelles com als coll?
Cada cop hi ha més productes llevataques que es venen com a ecològics, però no hi ha res més respectuós amb el medi ambient que utilitzar productes de tota la vida. El bicarbonat n’és un. El percarbonat, un altre. Aquest últim cada vegada guanya més adeptes a l’hora de treure taques de la roba blanca sense esforç i sense tòxics.Seguir leyendo.... - Márquez, el murri de MotoGP, torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia
A veure, no té cap sentit ¿oi? que una cosa que es diu carrera, que una cosa que es decideix a més de 350 quilòmetres per hora, que un esport en el qual es juguen la vida i acaricien l’asfalt amb el genoll, el colze i, de vegades, fins i tot el cul, de sobte, els pilots, els campions, els líders de la carrera, aquell que està imposant la seva destresa, habilitat, determinació, coratge i velocitat es vegi obligat a tallar gas, esperar un col·lega, el primer que el passi, posar-se darrere seu durant tres voltes i, quan el pneumàtic davanter adquireix la pressió i la temperatura legal, pressionar de nou, superar-lo i guanyar amb la mateixa facilitat amb la qual estava guanyant les cinc primers voltes.Seguir leyendo....