14/01/2015 
Noticias
- Tot poderós
Durant anys ens vam dotar d’un sistema social en el qual es diluïa la diferència entre estar forradíssim i no tenir-ne ni cinc. De fet, la diferència estava molt clara, només faltaria. La tranquil·litat de tenir diners no es comparava amb res. Fins i tot et podies permetre el luxe d’afirmar que el tema dels diners no et feia perdre el son i que rares vegades hi pensaves. El que vull dir és que per a segons quines qüestions era bastant igual tenir molts diners que tenir-ne més o menys pocs. En aquell temps no es confonia ser ric amb ser totpoderós. Cap fortuna, vella o nova, arribaria per aconseguir béns que, en el fons, no tenien preu, no es venien, ja que d’aquests depenia la igualtat efectiva de tots els ciutadans al marge de la seva condició personal o social. Remetia a l’essència de la democràcia.Seguir leyendo.... - ¿Trump? El PP ni sap ni contesta
Les restes de l’ona expansiva de la internacional reaccionària comencen per fi a arribar a Espanya. Diumenge a la matinada, Donald Trump va saludar amb un "ho estàs fent molt bé" Santiago Abascal, que va respondre al seu amo amb una reverència feudal. Va ser només una breu menció sobre la marxa, que va servir a Musk per publicar un tuit en què deia "Vox guanyarà les pròximes eleccions". Les profecies de l’oncle Elon solen ser un fiasco (mirin, si no, a Alemanya), però la notícia és que el club de feixistes de la motoserra, les salutacions nazis, les retallades inhumanes i la ideologia racista, homòfoba i masclista s’ocupa finalment d’Espanya. Efectivament, els alienígenes ja han arribat, i ho poden canviar tot. Paradoxalment, el gran beneficiat del seu desembarcament, més que Abascal, és Pedro Sánchez, que després de les seves turbulències dins del Govern i l’assetjament i demolició al seu fiscal general, pot tornar a oxigenar-se a les aigües favorables de l’agenda internacional, - Alemanya aguanta
Un 84% d’alemanys han acudit a les urnes. Ha sigut la participació més elevada en 35 anys. Hi havia consciència que eren unes eleccions decisives. Quatre grans conclusions. Una, ha pujat el vot de protesta d’extrema dreta (AfD) i extrema esquerra. Dues, els partits centrals (CDU, SPD i Verds) han resistit i tenen una àmplia majoria no totpoderosa en el Bundestag. Tres, la CDU i l’SPD estan en condicions de poder formar un Govern amb majoria absoluta. Quatre, no hi ha hagut efecte Trump. El 20,8% de vots de la AfD era el que ja preveien les enquestes des d’abans de les presidencials americanes.Seguir leyendo.... - A l’espera d’un nou model alemany
Els resultats de les eleccions a Alemanya no deixen lloc a dubtes. Tal com apuntaven les enquestes, els democristians liderats per Friedrich Merz han aconseguit la victòria i podran formar govern tot i que el seu creixement ha sigut molt limitat. Així mateix, s’ha certificat el càstig dels electors cap a la coalició semàfor que ha governat Alemanya aquests últims anys fins al punt que els socialdemòcrates han obtingut el seu pitjor resultat des de temps de Bismark, els liberals han sigut esborrats del Parlament al no superar la barrera electoral del 5% i Els Verds han patit un seriós retrocés. En canvi, han experimentat un fort creixement tant la dreta radical d’Alternativa per Alemanya (AfD) com l’esquerra radical de Die Linke, i les dues formacions pràcticament han duplicat els seus percentatges de vot respecte a les anteriors eleccions. Crida l’atenció també la distribució geogràfica del vot amb una antiga Alemanya Occidental que majoritàriament s’ha inclinat per la CDU/CSU davant una - No és Messi, és Lamine
Amb el mitjó ensagnat per una ferida al peu. Així va acabar Lamine Yamal el partit contra el Las Palmas després de la duríssima trepitjada d’Álex Muñoz. L’àrbitre no va assenyalar ni falta, com bé va denunciar el del planter a les seves xarxes socials. És increïble. Lamine podria haver demanat el canvi o reaccionar d’una altra manera, enfadar-se, però ho va fer amb una maduresa que em va deixar sorprès. Ho va continuar intentant fins que Flick el va canviar. No es va acoquinar, una cosa habitual en ell malgrat les puntades de peu que rep en cada partit. A això se li diu personalitat. Per cert, cal protegir més els futbolistes, treure targetes als que fan entrades violentes, als que no volen jugar, que poden provocar lesions. Prou d’amonestacions per xorradetes. Lamine també demostra caràcter i orgull en les entrevistes. Fa poc li preguntaven per la seva sequera de gols a la Lliga i ell va respondre que havia marcat en Copa dues setmanes abans. Ho va fer mirant de cara el periodista, gaireb