19/02/2014 
Noticias
- Albares diu que Morón i Rota no s’utilitzaran al marge de les Nacions Unides
El ministre José Manuel Albares va assegurar ahir que les bases militars dels EUA de sobirania espanyola "funcionen sota una premissa i un tractat que és molt clar, que té un perímetre, i fora d’aquest perímetre no s’utilitzaran, ni tampoc fora dels principis de la Carta de les Nacions Unides", va explicar a RTVE. Després va especificar que "les nostres bases Rota i Morón no s’han utilitzat en aquesta operació" contra el règim iranià.Seguir leyendo.... - El conflicte reobre el fantasma del petroli per 80 dòlars el barril
L’escalada militar entre els Estats Units i l’Iran, amb la participació d’Israel, torna a tensionar el tauler energètic i financer global. El focus immediat dels mercats és el petroli, que ja cotitza entorn dels 73 dòlars per barril en la seva referència Brent després de pujar amb força en les últimes setmanes. La gran pregunta és si el conflicte quedarà en un episodi acotat o si derivarà en una pertorbació estructural del subministrament.Seguir leyendo.... - Perilla la relació de Teheran i Pequín, que donava empara per cru barat
Un país oficialment laic i una teocràcia islàmica han alimentat durant dècades la seva relació simbiòtica. La Xina no pregunta, paradigma del pragmatisme, a l’altre Govern pel seu credo ni el seu sistema polític, ocupada només en explorar les vies de cooperació. Abunden amb l’Iran, proveïdor de petroli barat i porta d’entrada a l’Orient Mitjà de la Nova Ruta de la Seda, el seu megaprojecte comercial. A canvi Teheran ha rebut la seva empara després de la desconnexió econòmica i diplomàtica d’Occident. Amb la possible caiguda del règim dels aiatol·làs anuncien molts el final de l’eix Pequín-Teheran, però la geopolítica és més prosaica. Governs sorgits després de revoltes aplaudides per Occident han continuat alineats amb la Xina perquè avui és un suïcidi econòmic donar-li l’esquena.Seguir leyendo.... - Els iranians celebren la mort de Khamenei però temen els bombardejos
L’Alí no és el seu nom real no sap ben bé què pensar. És difícil, diu, témer pels bombardejos que s’estan produint a l’Iran mentre un pensa a celebrar la mort del líder, però sense saber què passarà després o qui ocuparà el seu lloc. L’Alí acaba d’arribar a Turquia des del seu país. Entre les seves paraules apunta ràbia reprimida. "El meu millor amic va ser executat durant les protestes. El van matar allà sense més ni més. Tant de bo aquest gos de (Ali) Khamenei pateixi en la mort el que ens ha fet patir en vida", afirma encara no creient-se el que ha passat.Seguir leyendo.... - La CIA va rastrejar Khamenei durant mesos
Els míssils estaven carregats; els portaavions, en posició. Només faltava saber quan i com començaria l’atac sobre l’Iran, telegrafiat des que els EUA van traslladar al golf Pèrsic el contingent de forces militars més gran des de la invasió de l’Iraq el 2003 i van créixer els viatges d’alts càrrecs de la seguretat israeliana a Washington. Segons publiquen diversos mitjans nord-americans, les respostes van arribar de la intel·ligència nord-americana, que feia mesos que rastrejava juntament amb els seus col·legues israelians els moviments del líder suprem de l’Iran i els seus lloctinents en l’aparell de seguretat. En aquelles hores prèvies, la CIA va traslladar a Israel amb "alt nivell de fiabilitat" que Ali Khamenei es veuria dissabte al matí amb els seus subordinats a les seves oficines al centre de Teheran, un gest d’extrema ingenuïtat que va pagar molt car.Seguir leyendo....