22/03/2011 
Noticias
- ¿Com guanyaran?
El relat sobre els motius per desencadenar la guerra de l’Iran el dissabte 28 aquest 7 de març pel matí fa una setmana del tret dels míssils dels Estats Units i d’Israel que van matar l’aiatol·là Ali Khamenei a Teheran i 168 nenes d’una escola primària a Minab, al sud de l’Iran varia cada hora que passa. Que Netanyahu atacaria pel seu compte i que en aquest cas l’Iran prendria represàlies contra els EUA, que Trump va forçar Netanyahu a acompanyar-lo, que l’Iran preparava un atac preventiu contra els EUA, que Khamenei es trobava a una setmana d’aconseguir l’arma nuclear i es disposava a tenir míssils balístics intercontinentals.Seguir leyendo.... - Principis o servilisme
L’escalada militar després de l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran torna a col·locar Espanya davant la disjuntiva d’elegir entre ser actor del seu propi destí o tornar a ser la comparsa d’altres en les seves estratègies particulars.Seguir leyendo.... - La inflació, el gran enemic de Trump
Si la tràgica i nova guerra a l’Orient Mitjà s’estén gaires mesos més, l’economia mundial se’n ressentirà greument. El procés és el següent. Tal com ha advertit el ministre d’Energia de Qatar, el preu del barril de petroli pot arribar a cotitzar a 150 dòlars en setmanes, i superar el seu màxim històric de juliol del 2008. Ja ha trencat la barrera dels 90 dòlars. Al costat del cru, pujarà el del gas, que en les seves diferents modalitats ja s’ha revaloritzat un 50% de mitjana en set dies. Petroli i gas representen un 60% de l’oferta energètica al món, segons l’Institut Mundial de l’Energia.Seguir leyendo.... - Qui es quedarà la rojigualda’
Sabem que la bandera d’Espanya ha sigut un patrimoni immaterial de la dreta espanyola, que la té en propietat, amb o sense àguila, des de 1939. Ni tan sols l’escut constitucional va servir per socialitzar-la. A Espanya, qui porta una bandera espanyola al canell, al bolso, al polo o al cotxe, sol ser de dretes, així ho marca la tradició. L’esquerra va decidir que la seva bandera era, a tot estirar, la republicana, i va entregar la bandera nacional als conservadors, primer perquè l’associaven a una dictadura, més tard perquè la relacionaven amb un nacionalisme excloent i incompatible amb qualsevol ideal progressista. No obstant, l’espectacular irrupció de Trump en la vida política espanyola podria haver començat a discutir la propietat d’aquesta sagrada simbologia. Perquè els defensors de les essències ens han ensenyat que ja no són tan patriotes si el que ataca és el president dels Estats Units. Quan aquesta setmana Trump amenaçava Espanya amb "castigar-la", els patriotes Feijóo i Abasc - Una guerra sense rumb
Al cap d’una setmana d’haver començat, la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran presenta un balanç contradictori, amb cops importants sobre la maquinària bèl·lica iraniana, importants esquerdes polítiques entre els aliats de Washington i el risc d’una extensió del conflicte, particularment al Líban, un territori que ha sigut envaït per Israel. A més del nombre de víctimes civils que pot depassar els 1.500 morts, i de la destrucció de nombrosos edificis entre ells una escola on van morir 160 nenes iranianes, els bombardejos han delmat la capacitat militar del règim, han tornat a colpir les seves instal·lacions nuclears i han escapçat el seu lideratge matant l’aiatol·là Ali Khamenei. Adoptada de manera unilateral, sense l’empara del Consell de Seguretat, i sense que Donald Trump consultés la decisió ni amb les cambres ni amb els aliats de l’OTAN, la guerra presenta un balanç militar clarament favorable als atacants. L’Iran, però, ha mostrat una sorprenent capacitat de