10/10/2010 
Noticias
- L’eclipsi enbruixa Espanya amb un minut de foscor màgic
El món se sent de vegades com un lloc hostil. L’imparable avenç del canvi climàtic, les guerres, la inestabilitat geopolítica, els conflictes socials, les disputes ideològiques i la infinitat de polèmiques efímeres fan que, moltes vegades, sigui complicat trobar un lloc de pau i trobada en aquest planeta i que, a més, ens reuneixi tots a l’uníson. Però ahir, una coincidència còsmica va aconseguir el que feia molt que no es veia. I és que durant uns instants tot un país es va parar i va mirar al cel amb meravella per observar l’arribada del primer eclipsi total de Sol en més d’un segle. L’esdeveniment, que malgrat les amenaces climàtiques i a les complicacions logístiques, va aconseguir mobilitzar milions de persones sense grans incidències, va causar un màgic minut de foscor total en una àmplia franja de la península Ibèrica i les Balears, així com un espectacular eclipsi parcial a la resta del país. El seu encant va ser tal que, almenys durant uns instants, tot Espanya va aixeca - L’angle privilegiat de Tarragona
Seixanta -un segons. Això és el que va durar el fenomen del segle a Tarragona, un moment que ho va valer tot. Resulta difícil posar paraules a un instant tan insòlit i especial que, a la ciutat, va congregar més de 26.000 espectadors, més de la meitat al Port Marina Tarraco, a prop del mar. Un dispositiu sense precedents per disfrutar d’un eclipsi solar total que va deixar descol·locats els espectadors, a mig camí entre la felicitat i l’estupefacció.Seguir leyendo.... - El primer eclipsi de la gata Boo
Tarragona es va convertir ahir en l’epicentre, o un d’ells, del pas de l’eclipsi per Catalunya. La totalitat de l’efecte astronòmic va atraure la primera línia marítima de la ciutat, a la Marina Port Tarraco, més de 15.000 persones, de les més de 26.000 que van escollir la capital romana, i que van omplir el Moll de Costa fins a la bandera. Amb tanta gent, i de tantes procedències diferents, era fàcil trobar visitants interessants que, més enllà de disfrutar d’un moment històric, buscaven més aviat un esdeveniment canònic.Seguir leyendo.... - Les "llagrimetes" de dos astronautes
Pablo Álvarez Fernández diu que quan era un nen d’11 anys, allà a la comarca d’Omaña lleonesa on es va criar, va manllevar unes antigues ulleres de soldar de l’avi per poder veure un eclipsi i encara recorda que va ser un "moment únic". Es va posar a investigar quan era el següent i va saber que seria el 12 d’agost del 2026. Tot just era un vailet, però d’aleshores ençà va marcar amb una X la data a la memòria. Durant anys. Segurament allò va tenir alguna cosa a veure amb el fet que amb el pas del temps es despertés en ell una vocació per "explorar, per aprendre, volia ser pilot o mariner". No va ser fins que, sent "un nen de 30 anys", va començar a somiar ser astronauta. Ara, a 37 anys, aquest enginyer aeronàutic, després de superar innombrables processos, forma part dels astronautes seleccionats per l’Agència Espacial Europea com a astronauta titular de la promoció del 2022. I aquest dimecres calorós d’agost, a l’Observatori Astronòmic de Yebes, enmig d’un alzinar ben lluny - El parc natural de l’Albufera valenciana vibra amb l’esdeveniment
Poder ser testimoni d’un eclipsi de sol total que ja no es tornarà a veure fins d’aquí a més de 150 anys des d’un paratge tan màgic com és l’Albufera de València té molt de privilegi. La bellesa d’aquest entorn naencara es va multiplicar per l’inusual moment de foscor quan la lluna va tapar el sol i va fer vibrar el públic que es va concentrar ahir en l’entorn d’aquest parc natural.Seguir leyendo....