18/10/2007 
Noticias
- No tot desapareix
No entenc la vida sense cures. Això fa que de vegades em preocupi potser en excés per assumptes la solució dels quals no depèn de mi, jo no puc arreglar-los, però tot i així ho intento, intento arribar fins on sé que no arribo. Visc en un estat d’alerta i preocupació permanents. Sempre hi ha d’haver alguna cosa inquietant-me, rondant-me pel cap, latent, com el virus que cada cert temps es manifesta en forma d’un molest herpes labial, símptoma, d’altra banda, que soc cuidadora, però no em cuido, i fins i tot trobo una certa satisfacció en el meu propi sofriment, físic o anímic.Seguir leyendo.... - En contra del desitjat
Fa bastants anys vaig escriure el perfil d’una gravadora. El vaig escriure sense que fos la meva intenció, però moltes vegades les coses es fan d’aquesta manera, en contra dels elements. Aquell dia havia d’entrevistar un gestor cultural, establert a Madrid, de pas per Santiago. Havíem quedat en un hotel a les onze del matí. Aquella hora sempre m’ha agradat: resulta tan prometedora. Vaig ser molt puntual. És més: vaig esperar una hora l’entrevistat, que va arribar dient que arribava una mica tard. Com que portava un llibre, se’m va fer menys penosa l’espera. Vist en perspectiva, aquest va ser el millor moment de l’entrevista: sense l’entrevistat.Seguir leyendo.... - ¿Von der Leyen està pitjor que Trump?
Llegint aquests dies la premsa sembla que la UE estigui sumida en una crisi profunda després de les declaracions de dilluns de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el sentit que Europa no pot ser la guardiana del vell ordre mundial. En comptes de reconèixer que té més raó que una santa, li han llançat a la jugular tots els líders socialistes europeus que han trobat, començant per António Costa i per Teresa Ribera, en aquest cas actuant de gossos guardians de Pedro Sánchez. I és que Von der Leyen ha despullat el rei Sánchez, acostumat al fet que la hiperbòlica oposició espanyola li permeti usar arguments infantils. El "no a la guerra" del Govern espanyol és un vestigi del vell ordre internacional quan l’esquerra europea, parapetada en l’escut nuclear americà, podia passar per pacifista sense exposar-se a cap risc. Doncs no. El que ha recordat Von der Leyen a Sánchez, amb totes les lletres, és que aquell temps ha passat i que la UE si no es vol apuntar al món sense - Escut sense propaganda
El Govern ha obert una ronda de converses amb els grups parlamentaris per analitzar possibles mesures contra els efectes en l’economia espanyola de la guerra de l’Iran. Està bé que l’equip de Pedro Sánchez deixi en evidència que no disposa d’una majoria estable per aprovar res al Congrés. Ha sigut una iniciativa prudent perquè també l’ha supeditada al que es decideixi al si de la Unió Europea. Mentrestant, alguns partits polítics han llançat les seves propostes, algunes de més ideològiques que no pas efectives, com ara la reducció d’impostos que proposa el PP, i d’altres de més efectistes que efectives, com ara la de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que vol prohibir a les empreses els acomiadaments mentre duri la guerra. Podem i altres grups han tornat a proposar la prohibició dels desnonaments. Tots menys el Govern han volgut córrer massa. És aviat per saber quant durarà aquest conflicte bèl·lic i, en conseqüència, quins efectes tindrà sobre l’economia. Si és llarg, compor - Març: de 1933 al 2026
Publicar aquest article en la setmana que ha començat, amb els atacs americans a l’Iran, pot semblar fins i tot contradictori, però he dedicat el mes de febrer a llegir el llibre d’Uwe Wittstock Febrero de 1933. El invierno de la literatura, en què queda palesa la rapidesa amb què Hitler va imposar una dictadura que va fer tremolar el món i va portar Europa al capítol més dramàtic de la seva història. Dia a dia, el llibre va descrivint com van viure els intel·lectuals alemanys aquell mes crucial, entre el nomenament de Hitler com a canceller del Reich el 30 de gener i la nit del 27 de febrer que va cremar el Reichstag.Seguir leyendo....