27/02/1998 
Noticias
- I Olmo va brodar el futbol
Hi va haver un temps en què salvar la frontera dels quarts d’un Mundial era un impossible per a Espanya, entre pors i dimonis, cops de colze o tancades. Època de molta fúria i poques llums. A Johannesburg, després d’un partit infernal contra el Paraguai, el martiri es va acabar. I 16 anys després, a Los Angeles, la selecció va deixar enrere un altre vell fantasma: el de Mèxic 86, quan Bèlgica la va eliminar als penals després de l’errada d’Eloy Olaya. Cada cop es mira menys enrere només ho fem els periodistesi els complexos han deixat pas a la seguretat que amb ordre i calma sí, també com el 2010, s’avança. Tot i que la temible França apunta a la pròxima frontera, aquesta Espanya sembla que pot amb tot, amb futbolistes com Merino, que és qui mastega el gel quan ja s’ha acabat el còctel.Seguir leyendo.... - Merino es converteix en llegenda
Espanya només havia arribat una vegada a la semifinal del Mundial. La vegada del 2010. Ja en són dues. La primera va acabar amb el pas a la final i el títol. La segona estarà en joc dimarts que ve contra França, amb el precedent més immediat de l’Eurocopa del 2024 i la victòria espanyola.Seguir leyendo.... - Tornar a la vida
Mikel Merino és a la selecció espanyola el que una cervesa freda a l’estiu. Gairebé sempre sol ser el que deixa millor record i de vegades té més bon gust quan és l’últim que fas. Luis de la Fuente sap que Merino, a qui molts exigirien des d’un inici veient el seu rendiment, és un jugador que permet aquest punt extra d’ullal i agressivitat quan el partit amenaça de flanquejar, i que el seu olfacte és inigualable, un imant per al rebuig i l’espai evident tan sols per a qui sembla haver nascut per als últims 10 minuts de la vida de tants, allà on temps i raó es comprimeixen. Per això no té sentit que Merino surti d’inici, ja que l’evidència és palmària. I fa guanyar qui hi creu.Seguir leyendo.... - Simplement Merino
En la història d’Espanya, és a dir, en la història del futbol que juga l’equip espanyol, hi haurà d’ara endavant un perfil que ja no tindrà parangó: l’aire alliberat d’un futbolista que abans era una possibilitat i que s’ha convertit, en dues jugades, en el més eficaç dels visitants atrevits en el viatge a l’àrea contrària. Que Espanya (és a dir, l’equip espanyol) el tingui a les seves files és un èxit de l’entrenador, sens dubte, ja que és notori que ha confiat en ell quan Portugal es va fer gran i va estar a punt de tirar per terra la bondat del futbol espanyol. I davant d’un equip tan potent com el que defineix Courtois, va ser capaç d’especular de nou amb la sort.Seguir leyendo.... - A semifinals gràcies a De la Fuente
Espanya està molt lluny de l’exuberància futbolística amb què va guanyar l’Eurocopa. Té seriosos problemes ofensius amb un Lamine Yamal ansiós, un Pedri desconegut i un atac en el qual només Dani Olmo resulta desequilibrant. Però en els moments complicats apareix la pissarra de Luis de la Fuente per oferir solucions que disparen la competitivitat d’una selecció en la qual Merino, Fabián o Ferran s’han convertit en herois inesperats. I en aquesta tortura que va ser el duel amb Bèlgica el seleccionador va acudir al rescat d’un equip que es fica en semifinals amb més dubtes que certeses.Seguir leyendo....