02/10/1995 
Noticias
- Patri Guijarro, la brúixola del Barça
Es va posar per primera vegada el braçal de capitana abans de sortir a la gespa del Camp Nou. Patri Guijarro va recollir l’any passat el testimoni d’Alexia Putellas, que li va cedir el relleu abans de tancar la seva etapa blaugrana sobre el mateixa gespa que va tornar a trepitjar la de Palma, ara amb una altra responsabilitat a l’equip. Patri és la nova líder del Barça i la seva ascendència transcendeix un simple càrrec. Patri explicava en un vídeo a les xarxes socials que no havia estat mai trista en un partit al Camp Nou. I, sens dubte, el seu primer partit com a capitana, en un clàssic, serà un dels que recordarà sempre amb un somriure enorme.Seguir leyendo.... - Com ens agrada el Madrid
Gran afluència diumenge a l’estadi. Podríem dir que el Barça-Madrid femení atrau perquè es disfruta de futbol d’altíssim nivell. Però no. La veritat és molt més senzilla: hi vam anar perquè ens agrada veure el Barça golejar el Reial Madrid. Podríem justificar la nostra presència per Clàudia Pina. Quatre gols en 45 minuts, un pòquer històric i una exhibició de precisió i mala llet. Especialment en un primer gol en què converteix la defensa blanca en una reunió de veïnes buscant qui ha perdut les claus. Però no. Hi vam anar perquè ens agrada veure el Barça golejar el Madrid. Seguir leyendo.... - La millor Espanya visita avui l’última i decadent Croàcia de Modric a Split
"Fa 20 anys que soc aquí i és la primera vegada que sento vergonya". Croàcia mai s’ha cregut més del que és. Ni tan sols quan va vorejar el cim universal, a la final del Mundial 2018 perduda contra França, va enlairar els peus del terra l’aguerrida selecció balcànica.Els croats sempre van saber que no pertanyien a la més alta aristocràcia del futbol, que si trepitjaven les seves alfombres era perquè el coratge i la competitivitat exercien de multiplicadors del seu talent. I per això, ara, fa tant mal.Seguir leyendo.... - L’últim tango de Messi
El 1972 es va estrenar L’últim tango a París. La pel·lícula de Bernardo Bertolucci va comptar amb la música d’un argentí, Astor Piazzolla. Cinquanta-quatre anys més tard, Claudio Chiqui Tapia, l’amo i senyor de la federació de futbol, de qui se sap molt sobre les seves presumptes vies d’enriquiment il·legal i molt poc sobre les possibles apetències culturals, va decidir que el comiat de Leo Messi de la selecció tingui un títol cinematogràfic: "L’últim tango a Buenos Aires". L’Argentina juga contra el Benín, però el rival és el que menys importa. Es tracta, com en el tango, de ballar una tristesa.Seguir leyendo.... - Immersió a l’interior d’Iniesta
De la majoria de futbolistes només en coneixem la superfície. La comporta els seus interiors sol estar tancada, o entreoberta d’una manera molt controlada. Per alguna cosa són ja marques. Tot i que les xarxes socials han fet caure barreres i ara poden difondre els seus moments d’oci, els seus posats, les seves parelles i fins i tot una passarel·la a les seves possessions, conèixer la persona, mirar al seu interior, costa més, molt més. Andrés Iniesta en seria una excepció. Iniesta, malgrat una presència pública de molts anys, mai ha aconseguit desprendre’s d’un aire de timidesa. I, no obstant, va ser valent en el seu dia a l’exposar el costat fosc que va vorejar el seu èxit professional, acceptant el risc de mostrar el costat humà. Una estrella mundial, però persona sempre abans que personatge.Seguir leyendo....