31/12/1992 
Noticias
- Epstein i els científics
La publicació de documents dels arxius de Jeffrey Epstein ha generat un terratrèmol que ha reverberat en diversos àmbits polítics i socials. Un dels més inesperats és el món de la recerca i les universitats, que aquestes darreres setmanes ha vist com centenars de noms il·lustres, fins i tot el d’algun premi Nobel, acabaven arrossegats pel fang. Ja que els científics no tenen prou recursos per eliminar documents comprometedors o envair països per distreure l’atenció del públic, com poden fer altres implicats, la notícia ha acabat inevitablement amb escàndols i dimissions. I, el més interessant: ha obert un debat molt necessari.Seguir leyendo.... - El pes del PSC a Madrid
El nomenament d’Ángel Simón com a president no executiu (en teoria) d’Indra afegeix un quart català a la cúpula de les grans empreses cotitzades i participades per l’Estat. Simón s’afegeix a Marc Murtra, president de Telefónica des del gener del 2025 i expresident d’Indra; Maurici Lucena, president de la gestoria aeroportuària Aena des del juliol del 2018, i Antoni Llardén, president d’Enagás des del 2007. Fins i tot sense participació estatal, hi ha un cinquè nom amb història. L’octubre del 2004 un altre català, Antoni Brufau, va ser nomenat president de Repsol, càrrec que encara exerceix. El Govern Zapatero havia sigut investit l’abril d’aquell any, quan l’Estat mantenia l’acció d’or eliminada el 2006 que li permetia decidir nomenaments clau en la cúpula de l’empresa. Aquesta presència en les empreses semipúbliques i estratègiques contrasta amb l’únic ministeri ocupat per un socialista català: Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona, a Indústria i Turisme. Abans d� - La (mala) escola del porno
La pornografia s’ha convertit en el principal educador sexual de massa adolescents. Més de la meitat dels joves espanyols d’entre 14 i 17 anys han vist vídeos sexuals l’últim any i un de cada deu en consumeix diàriament. El problema no és només la freqüència, sinó el contingut. La major part del porno que circula per les xarxes presenta una sexualitat marcada per la violència, la humiliació i una desigualtat alarmant entre homes i dones. Ells dominen; elles suporten.Seguir leyendo.... - Fanàtics d’avui i sempre
Al seu últim llibre, Stay alive, Ian Buruma reconstrueix la vida quotidiana a Berlín entre 1939 i 1945, a través de diaris, cartes i testimonis. Buruma mostra com la majoria de berlinesos (que no eren jueus) no van ser ni fanàtics ni resistents, sinó que s’adaptaven a la situació. A l’inici de la guerra, la vida semblava gairebé normal: els ciutadans anaven a concerts, al futbol o al cinema. Amb el temps, la normalitat es va convertir en indiferència davant la persecució o la violència, i a mesura que avançava la guerra els bombardejos, l’escassetat d’aliments, la por la seva actitud es va tornar encara més pragmàtica: l’objectiu era seguir vius, si calia col·laborant. El 1945, amb l’exèrcit soviètic a les portes d’un Berlín mig enrunat per les bombes, les SS i la policia militar buscaven desertors i ciutadans "covards" i els penjaven dels fanals al carrer. Buruma explica que els berlinesos hi passaven per sota molt ràpid, intentant no veure’ls.Seguir leyendo.... - Instruccions prèvies
El 14 de novembre del 2002 va entrar en vigor la llei bàsica reguladora de l’autonomia del pacient, amb un l’article 11 que recull el document d’instruccions prèvies pel qual "una persona major d’edat, capaç i lliure, manifesta anticipadament la seva voluntat, per tal que aquesta es compleixi en el moment en què arribi a situacions en unes circumstàncies en què no sigui capaç d’expressar personalment, sobre les cures i el tractament de la seva salut o, un cop arribada la mort, sobre el destí del seu cos o dels òrgans".Seguir leyendo....