08/11/1988 
Noticias
- Una alfombra de color vermell indignació per Trump
Parafrasejant Napoleó, vint-i-cinc segles contemplaven els que van desfilar per l’alfombra vermella de la quarantena edició de la gala dels Premis Goya, celebrada ahir a la nit a Barcelona. No debades Clitemnestra va estendre una alfombra vermella per rebre el victoriós Agamèmnon, rei de Micenes, després de la guerra de Troia. Almenys això explica Èsquil en la tragèdia Agamèmnon. S’atribueix a Sid Grauman, propietari de l’Egyptian Theatre de Los Angeles, la introducció de l’alfombra vermella destinada des de fa 2.500 anys als triomfadors en l’àmbit cinematogràfic, en l’estrena de Robin de los bosques (1922). Èsquil també explica a Agamèmnon que Clitemnestra mata el seu marit després d’haver-li posat l’alfombra vermella, el que ens podria portar a paral·lelismes amb les trampes i crueltats de l’èxit. Seria molt esgarriacries.Seguir leyendo.... - Els Goya coronen Los domingos’ en una gala d’alt voltatge polític
En un inofensiu reflex del que estava passant a 4.000 quilòmetres de distància, la 40a edició dels premis Goya també proposava, la seva manera, un duel entre bombes i teocràcia. Entre l’explosiva catarsi de Sirat i la controvèrsia religiosa de Los domingos. I al final, les monges es van imposar als ravers. Los domingos, la pel·lícula d’Alauda Ruiz de Azúa sobre el conflicte familiar desencadenat per la decisió d’una adolescent d’ingressar en una ordre de clausura, es va coronar com el millor film espanyol del 2025 en una gala celebrada a l’Auditori del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona que es va caracteritzar per un alt voltatge polític i per una inusual presència de la llengua catalana. Sirat, d’Oliver Laxe, que arribava a la cerimònia com l’altra gran favorita avalada per dues nominacions a l’Oscar, va haver de consolar-se amb un grapat de guardons dels mal anomenats tècnics que, això sí, la van convertir, amb sis estatuetes, en la pel·lícula més premiada de la - Trump busca en l’atac revertir els revessos en la política nacional
Durant mesos Donald Trump havia insinuat la possibilitat d’atacar militarment l’Iran, tot i que també va passar aquell temps fent passes i llançant missatges que apuntaven a camins diplomàtics per evitar-ho. Ahir, però, el president dels Estats Units i el seu homòleg d’Israel, Benjamin Netanyahu, van llançar les operacions Fúria Èpica i Rugit de Lleó que obren les portes a la guerra. La pregunta fonamental és per què el republicà ha pres la decisió ara, i la resposta no és simple ni s’adapta a la versió oficial.Seguir leyendo.... - Un règim sense aliats
Fa setmana i mitja, Hasan Maqsudlu, portaveu i vicealmirall de l’Armada de l’Iran, va anunciar la celebració de maniobres navals conjuntes amb vaixells militars de Rússia a l’est de l’estratègic estret d’Ormuz amb l’objectiu declarat de "millorar" la seguretat marítima a la zona i enfortir la cooperació mútua en la lluita contra el que van qualificar de "terrorisme marítim".Seguir leyendo.... - La UE crida a la "moderació" i posa el focus en la seguretat nuclear
Els líders europeus van reaccionar a l’atac a gran escala que els Estats Units i Israel van llançar contra l’Iran i a les represàlies del país persa amb una combinació de prudència i alarma, amb crides a la desescalada i a l’activació de comitès de crisi per mirar de concretar posicions davant el risc d’una escalada regional.Seguir leyendo....