08/02/1984 
Noticias
- Els estudiants francesos agafen el relleu dels Armilles Grogues
Emmanuel Macron tanca el seu segon i últim mandat com va començar: amb revoltes als carrers de França. El president més jove de la història francesa va arribar al palau de l’Elisi el 2017 amb la promesa de transformar el país, i va generar grans expectatives. Amb el pas del temps, l’esperança va donar pas a la desil·lusió.Seguir leyendo.... - Entre el carrer i la trinxera
França crema. L’Ajuntament de Llemotges en flames i d’altres sense arribar al foc han sigut assaltats. Al costat dels estudiants s’hi afegeixen els antics Armilles Grogues. ¿Recorden? Van sortir fa anys per protestar pels preus del combustible. Llavors, fa vuit anys, quan les protestes van prendre rotondes i carreteres, el dièsel a França es pagava a 1,40 euros, ara pot arribar a 2,50 euros per litre. Només feia falta que algú encengués la metxa per convertir el descontentament en una autèntica foguera a la qual es van sumant causes.Seguir leyendo.... - Una onada de protestes juvenils recorre tot Europa
Una onada de protestes massives recorre Europa des de l’últim mes. El denominador comú són els seus protagonistes: la generació Z. Descontents amb l’encariment de la vida, les dificultats per accedir a un habitatge i la situació política, milers de joves han sortit als carrers, des d’Espanya i Portugal fins a França, Itàlia i Albània.Seguir leyendo.... - Ni Bismarck ni Bolívar
La iniciativa de Gabriel Rufián per articular un front ampli de les esquerres ha fracassat al no obtenir el suport de les organitzacions necessàries per portar-la a terme. El diputat d’ERC ha qualificat el desenllaç de "fracàs absolut" i ha reconegut que va sobreestimar el sentit comú dels partits. El problema no era tant la conveniència electoral de reduir la fragmentació com la dificultat d’acordar qui havia de dirigir la confluència, com es repartiria la representació i quin espai conservaria cada formació.Seguir leyendo.... - Vides corrents
De vegades, passa. Potser un sotrac del metro una mica més intens del normal, l’esclat d’unes riallades adolescents, el plor d’un nen. Algun so, algun moviment que ens rescata momentàniament de la pantalla. Llavors, la nostra mirada topa amb una altra. Un rostre desconegut. ¿Què deuen haver vist aquests ulls? Si per un miracle telepàtic poguéssim abocar-nos al vertigen d’aquesta mirada i contemplar tot el que ha contemplat, ¿què sentiríem? ¿Ens continuaríem considerant tan diferents del desconegut? ¿Què passaria si poguéssim accedir a la moviola de la vida de qualsevol persona anònima?Seguir leyendo....