17/11/1981 
Noticias
- El tecnofeixisme treu el cap
No acostumo a utilitzar la paraula feixisme en va. Ni tan sols quan escric sobre l’extrema dreta o els acudits de Donald Trump. Em sembla que obeeixen a fenòmens complexos que no caben en una paraula. No obstant, avui ho faig sense embuts per referir-me al propòsit que anima algunes grans empreses tecnològiques nord-americanes. No es tracta de treure més suc del compte a aquell gest histriònic d’Elon Musk alçant el braç a la romana. Alex Karp, el totpoderós director general de Palantir, s’ha dignat a publicar un manifest que ens permet saber què hi ha al cap dels anomenats technobros que acompanyaven Trump en la seva presa de possessió. Homes que dirigeixen empreses amb una ingent capacitat de recollir i analitzar dades en temps real i de posar aquest coneixement al servei de qui sigui. La guerra de l’Iran, la matança de Gaza, la nova policia dels Estats Units, el control de les fronteres, la seguretat o, com va passar amb Palantir, la captura de Nicolás Maduro.Seguir leyendo.... - Pelicot mereix el seu espai per Sant Jordi
Cada Sant Jordi, Barcelona escenifica el seu pacte més bonic amb els llibres: treure’ls al carrer, convertir-los en conversa pública i recordar que llegir també és una manera de pertànyer a la ciutat. La imatge és poderosa i ja forma part de l’ADN barceloní. Però reduir-la a una postal amable i previsible implicaria domesticar-la. No tots els llibres estan pensats per agradar ni per adornar la festa. Alguns existeixen per al contrari: incomodar, interrompre, desordenar la mirada i deixar el lector sense coartada. En una època addicta als missatges ràpids i a les certeses instantànies, aquestes obres importen més que mai i ajuden a donar sentit a la cultura.Seguir leyendo.... - Ser o no ser de llum
El bipartidisme ha mort, llarga vida a les dicotomies de dubtosa moralitat. En l’acord amb els ultres per governar Extremadura, la popular María Guardiola divideix els ciutadans entre nacionals i no nacionals a l’hora d’accedir a ajudes i serveis públics. Nosaltres contra ells. Suposo que ara posaran cadires grogues a les sales d’espera dels centres de salut per als estrangers i a les escoles per als seus fills no es barrejaran amb els autòctons de soca-rel. Podrien obligar els forans en situació irregular a entrar per la porta del darrere als autobusos urbans, com els passa a les dones de l’Iran. És ridícul, ni tan sols una presidenta necessitada com Guardiola pot muntar-se un apartheid pagès per agradar als seus desagradables socis de Vox, bé que l’hi ha fet saber la seva pròpia col·lega Isabel Díaz Ayuso. Però el PP ha fet seva la idea. En la mateixa onada intel·lectual de tuf racista, la presidenta de les Balears, Marga Prohens, va oferir la seva particular dualitat al classificar la - Fer anys no és un problema
He creuat la frontera dels 50 i al meu voltant ha passat una cosa curiosa. Gairebé totes les meves amigues es tunegen. Les que no es posen bòtox recorren a l’àcid hialurònic o es punxen per aprimar-se. I les miro i les veig rares. La de l’àcid hialurònic no té arrugues. Tampoc té la cara normal. Està inflada com una pilota de futbol. La de l’Ozempic està tan prima que fa esgarrifa i té més arrugues que abans. I la que es va inflar els llavis fa anys... val més que ni en parlem. Jo, en canvi, practico la dieta dels pobres, que consisteix a engreixar un parell de quilos a l’any perquè la pell es vagi estirant. No m’he posat una crema en ma vida i no estic tan malament. També hi ajuda no tenir fills ni marit. Menys estrès, menys desgast.Seguir leyendo.... - PP, Vox i Moreno Bonilla
Quatre mesos després de les eleccions del desembre, María Guardiola ha tornat a ser investida, amb els vots de Vox, presidenta d’Extremadura. I a l’Aragó ja hi ha pacte per reelegir Jorge Azcón. Era gairebé inevitable. El PP, que va anticipar les eleccions per poder governar prescindint de Vox, no podia anar a una repetició d’eleccions i confessar que havia fracassat. Tot està bé quan bé acaba. Guardiola torna a ser presidenta (Azcón ho serà) i el PP, que va ser de llarg el primer partit a les dues comunitats, dirà que ha guanyat i s’ha sortit amb la seva. És només una veritat a mitges. La idea que el PP podia guanyar i després governar, amb Vox sols com un aliat de segona, ha saltat pels aires.Seguir leyendo....