21/09/1979 
Noticias
- L’aliança amb els Estats Units passa factura a les països del Golf
Fins i tot el president nord-americà Donald Trump ho va qualificar de «probablement la sorpresa més gran» de la guerra. L’onada d’atacs continuats contra els països del Consell de Cooperació del Golf (CCG) és una cosa inèdita. Des de l’inici de l’ofensiva conjunta israeliano-nord-americana, tots els països de la península Aràbiga, excepte el Iemen i Síria, han sigut atacats per drons iranians. L’Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, els Emirats Àrabs Units, Oman, Kuwait, l’Iraq i Jordània han sigut objectiu de la violència venjativa de Teheran. Molts d’aquests països han defensat el seu dret a respondre a aquests atacs, però, més enllà de protegir-se i neutralitzar els projectils iranians que arriben al seu espai aeri, les monarquies del Golf continuen advocant per la diplomàcia.Seguir leyendo.... - Defensa canvia d’emplaçament els militars espanyols enviats a l’Iraq per posar-los fora de perill
El Ministeri de Defensa ha decidit canviar la ubicació dels efectius enviats per Espanya a l’Iraq per a suport de les autoritats nacionals d’aquest país, davant «l’actual deteriorament de la situació de seguretat» a la zona.Seguir leyendo.... - ¿Està la UE preparada per a una nova onada migratòria de l’Orient Mitjà?
L’escalada de la guerra a l’Orient Mitjà té Europa mirant amb inquietud cap a la seva frontera oriental i a l’altre costat del Mediterrani, no només per la pujada del preu del petroli, sinó pels moviments humans que genera el conflicte. Per respondre a com de preparada està la Unió Europea (UE) davant possibles noves arribades, la crisi de refugiats del 2015 continua sent el gran precedent i el punt d’inflexió que va canviar la manera com el continent aborda la migració.Seguir leyendo.... - El Govern i ERC entren en la fase decisiva per salvar els pressupostos
L’estira-i-arronsa entre el Govern i ERC per mirar de salvar els pressupostos continua, però la negociació comença a travessar el llindar de la urgència, perquè divendres vinent expira el termini al Parlament per posar-se d’acord. No es tracta ni tan sols d’aprovar els comptes, sinó de permetre que es puguin continuar tramitant, però si no hi ha un pacte abans de divendres les xifres decauran i s’obrirà un escenari incert. Superar l’escull de la recaptació de l’IRPF no és fàcil per a cap de les parts, però socialistes i republicans continuen asseguts a la taula per arribar a un tracte que beneficiï tots dos i que doni corda a la legislatura catalana. D’això depèn que el president Salvador Illa pugui aconseguir els seus primers pressupostos i deixar de governar amb els que el 2023 va impulsar ERC. El concurs del Govern de Pedro Sánchez, centrat a capejar les conteses electorals autonòmiques, també serà clau perquè ho aconsegueixi.Seguir leyendo.... - L’etíop Fotyen Tesfay voreja el rècord del món femení en el seu apoteòsic debut en la Marató de Barcelona
Fotyen Tesfay, oriünda de la regió etíop de Tigray, terra de muntanyes i guerres oblidades, afrontava a Barcelona la seva primera marató i, tota agosarada, va decidir atacar el rècord del món femení que Ruth Chepngetich, atleta suspesa per dopatge, va aconseguir en la Marató de Chicago 2024 (2h 09min 56s). Tesfay arribava amb la tercera millor marca mundial en mitja marató, sí, però no havia afrontat encara els 42,195 quilòmetres en competició. Per això semblava una bogeria, gairebé suïcida, que fins i tot augmentés el ritme una vegada superats els 30 quilòmetres. La ja millor debutant de la història de la distància, que finalment va quedar a les portes del rècord mundial, va acabar patint en uns últims quilòmetres agònics. Amb un temps de 2h 10min 53s, es converteix en la segona millor maratoniana de la història. En categoria masculina, la victòria se la va emportar l’ugandès Abel Chelangat amb un temps de 2h 4min 57s.Seguir leyendo....