10/03/1961 
Noticias
- Fons d’inversió compren blocs de pisos de lloguer per vendre’ls d’un en un
Un fenomen ha aterrat o almenys ha crescut exponencialment al món de la inversió immobiliària a Espanya. encunyat com a privatitzar’ o privatització’, consisteix en l’adquisició de grans blocs o lots de vivendes de lloguer i esperar que aquests contractes vencin i els pisos quedin lliures per procedir a vendre’ls d’un en un a particulars que busquen comprar casa seva. Tot i que no sembla gens innovador, en els últims mesos s’han tancat transaccions d’aquest tipus per valor de 1.200 milions d’euros i la tendència anticipa que això seguirà a l’alça.Seguir leyendo.... - Dr. Florentino i Mr. Pérez
El fanatisme esportiu és capaç de treure el millor i el pitjor de cada un. He vist persones, aparentment estables i educades, perdre les maneres els dissabtes al matí mentre veien el seu fill jugar a bàsquet. Insults a l’àrbitre per no haver xiulat unes passes o dobles, a l’entrenador rival, fins i tot a nanos de l’altre equip. Per no parlar del futbol. Vaig anar a veure amb el meu fill el partit de Champions FC Barcelona-Atlètic. Al nostre costat, un respectable senyor a qui no tenia el gust de conèixer va passar els 90 minuts esgargamellant-se contra tots els participants del partit. Un energumen en tota regla.Seguir leyendo.... - Lamine, més que un futbolista
La rua del Barça ha passat en quatre dies de ser una festa esportiva a convertir-se en una qüestió de geopolítica internacional. El potent gest de Lamine Yamal de fer voleiar una bandera gegant de Palestina s’ha convertit en poques hores en una imatge icònica i en el focus mediàtic més potent que s’ha traslladat sobre el genocidi a Gaza. No sabem si va ser improvisat o buscat, però el que és clar és que la imatge ha fet la volta al món i el missatge ha arribat on fa més mal, com demostra el fet que el ministre de Defensa d’Israel ha acusat l’estrella del Barça d’"incitar a l’odi" i d’exhibir una bandera "terrorista". Les declaracions de qualsevol membre d’un govern que ha perpetrat un genocidi i ha vulnerat tots els drets humans i les convencions de la legislació internacional no tenen cap valor moral, però sí que serveixen per il·lustrar la dimensió que ha adquirit la figura de Lamine. I són la confirmació que el Govern de Netanyahu pot haver guanyat militarment, però ha sucu - Una biblioteca gens breu
Obrim un cava: aquests dies l’editorial Labreu celebra dues dècades d’existència publicant llibres en català, i un fet en aparença tan normal ha d’anar acompanyat d’un orgull de resistència. Recordo la roda de premsa en què els editors es donaven a conèixer: Ester Andorrà, Marc Romera i Miquel Adam oferien entusiasme, idees clares i un punt d’ingenuïtat volien editar poesia, però el més sorprenent era la màxima que els guiava: "Labreu és una editorial que s’autogestiona i estampa en tinta allò que estima". Avui, fa 20 anys, un cop d’ull al seu catàleg confirma que han arribat als 250 títols sense desviar-se de les intencions inicials.Seguir leyendo.... - Sánchez, contra vent i marea
Pedro Sánchez acaba de superar José María Aznar i s’ha convertit en el segon president més longeu de la democràcia a Espanya. Només el supera el també socialista Felipe González. Sánchez fa gairebé vuit anys que està en el poder, des de l’exitosa moció de censura contra Mariano Rajoy, el 2018; González va estar en el càrrec gairebé 13 anys i mig. En l’actual context espanyol i europeu, condicionats per l’auge de l’extrema dreta populista i la fragmentació política, els anys de permanència del president actual no són pas una anècdota. L’espanyol s’ha convertit també en el segon primer ministre més veterà d’entre els socis de la UE, per darrere del croat Andrej Plenkovi.Seguir leyendo....