Noticias
- El mestre i el mirall
Algun dia el Barça de Flick havia de perdre el primer partit de la temporada, i és lògic que hagi sigut contra el doble campió d’Europa. Al seu camp, en una ciutat que ara mateix viu immersa en una recreació del Maig del 68. N’hi ha que diran que el Barça va viure un bany de realitat, però si hagués guanyat a París, o fins i tot empatat, avui parlaríem de la gran revelació d’Europa i de les tres pròximes Pilotes d’Or per a Lamine Yamal. I això no toca, encara. Sota aquest prisma, el clàssic de diumenge contra el Reial Madrid que ara mateix, a l’octubre, és el que importa ens hauria semblat un tràmit local, com baixar al súper a comprar llet, i potser hauríem jugat revestits de supèrbia.Seguir leyendo.... - El Madrid arriba amb un ple al clàssic
El Reial Madrid no enamora, però guanya golejant i amb això en té prou per arribar al clàssic del Camp Nou al dente. Amb aquest enganyós (4-1) contra el Leipzig liderat per l’aura de Courtois i la màgia d’Arda Güler encadena quatre victòries seguides i suma un ple a la Champions. Mourinho ha aconseguit poder recompondre l’equip després de les derrotes a La Cartuja i al Metropolitano i ara és un bloc més equilibrat. El portuguès és un tècnic emocional i, en aquest aspecte, té el partit just on vol. Els blancs tornen a creure en ells mateixos i des de Barcelona arriben comentaris que menystenen el Madrid. Les últimes 48 hores s’ha pogut llegir i sentir, després de la derrota culer a París, que al Barça encara no li arriba per guanyar el PSG, però que en té de sobres per golejar el Madrid a la Lliga. Música celestial per a les orelles de Mourinho, perquè, tot i ser cert que el joc del Madrid és lluny de l’exuberància ofensiva blaugrana, la inconsistència defensiva culer fa que Mba - Xavi Espart es fa gran
Xavi Espart ja havia seduït uns quants paladars aquesta temporada amb el seu tremp juvenil, però al Parc dels Prínceps li va créixer la barba i es va fer gran. Reubicat a la banda dreta gairebé per descart, feia por que Kvaratskhelia li estripés la samarreta i el deixés de quatre grapes. No va ser així. Al contrari. Espart es va mantenir dret, no va permetre al georgià ni una sola finta i, a sobre, el va tombar en l’espatlla contra espatlla de l’acció que va precedir el primer gol del Barça, el seu segon de la temporada. Una jugada desgraciada per a Kvaratskhelia, que es va lesionar per al que queda de curs per culpa d’un gest estrany al genoll dret.Seguir leyendo.... - Un esglaó per sota encara
S’hi va acostar, però no gaire. Hi ha derrotes, i aquesta és la primera del Barça de Flick després de 12 partits, que contenen un cabal d’informació. I després de ser foradat i cosit a trets pel PSG de Luis Enrique (21 xuts segons la UEFA, 15 a porteria, quatre gols, dos xuts al pal i 10 aturades de Joan Garcia), el tècnic blaugrana disposa d’un valuós arsenal per processar en els dies previs al clàssic contra el Madrid, que pot marcar un abans i un després a la Lliga. Guanyar implicaria deixar Mourinho a nou punts i sense haver acabat encara l’octubre.Seguir leyendo.... - Liquidar la Lliga diumenge
Va, ja està, ja han perdut. Uf!, quin descans. S’ha acabat la ratxa, s’ha acabat això de ser favorits per guanyar la Champions, que només era en boca dels laportistes, és clar, i passem a anomenar-los candidats. Això, candidats. El bicampió t’ha passat la mà per la cara. Et va guanyar al final, després del golàs de Lamine Yamal (quina primera part, nano!, però fas tant i ho fas tan bonic que se’t perdona tot) semblava que podia acabar en taules, però el PSG va sentenciar al final, tot i que dos pals i Joan Garcia et van salvar a l’inici.Seguir leyendo....
09/09/1881 