29/09/1822 
Noticias
- Ell hi és
No sé què hauria pensat Marcos Ordóñez de tots els elogis que ha rebut arran de la seva mort. Jacinto Antón, que és un dels amics que més el va tractar, diu que "impressionava". És cert. La primera vegada amb en Marcos era tot un desafiament. No sabies gaire com posar-t’hi, ni com estar mínimament a la seva altura (no solament l’alçada física, sinó l’elevació intel·lectual), ni com entrar en aquell combat de veritats i d’ironies en el qual sempre en sortia vencedor. "Alt, seriós, una mica esquerp d’entrada, amb aquella veu profunda", diu Antón. En Marcos era així i després, ben poc després, si aconseguies bastir un cap de pont en aquell camp de batalla, si coincidies amb ell en les tres o quatre coses realment importants de la vida, aquella immensitat esdevenia una plàcida travessia d’humor, intel·ligència i bondat. Seguir leyendo.... - Arribar a final de mes
Hi ha una preocupació molt concreta que comparteixen moltes famílies de Barcelona: arribar a final de mes. Pagar l’habitatge, els subministraments, el transport i omplir la nevera costa cada vegada més. Aquest és, al capdavall, l’objectiu polític de la proposta de posar en marxa una xarxa de comerços assequibles: ajudar que la vida quotidiana sigui menys onerosa.Seguir leyendo.... - Guanya el partit de Mohamed VI
Amb una abstenció rècord del 62%, les eleccions legislatives al Marroc han donat com a guanyador un partit fundat pel rei Mohamed VI i liderat pel president de la federació de futbol, Fouzi Lekjaa. Tot i que el Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (PAM) només ha obtingut 97 dels 395 escons del parlament, està en condicions de formar govern amb les altres dues formacions oficialistes que integraven la coalició governant, l’Agrupació Nacional d’Independents (RNI), de centredreta, i l’Istiqlal, conservador i nacionalista. Podria fins i tot atraure petites forces d’esquerres o defensors de la identitat berber, aprofitant el clima d’exaltació nacionalista que ha marcat la campanya electoral arran de la crisi de Ceuta. Com passa al Marroc, tot dependrà del rei, les prerrogatives constitucionals del qual el faculten per nomenar el primer ministre, entre les personalitats de la força guanyadora, i acceptar o no la formació del nou govern.Seguir leyendo.... - K. O. tècnic
Es podria dir que la vida és una qüestió de quantitat. Ja vindrà després algú a dir que més aviat és una qüestió de qualitat. Què seria del món sense la part contrària. Existim per acumulació d’objectes, emocions, experiències, idees, decisions, transferències, categories... Vaig pensar en la nostra desmesurada obsessió per la quantitat quan la meva filla va preguntar fa un parell de dies, retòricament, a l’aire, quants bolígrafs i llapis hi podria haver a casa. Hauria pogut dir mitjons, llibres, bosses de tela, monedes de 10 i 20 cèntims, marcapàgines, fins i tot llibretes o gomes del cabell. Ni tan sols vaig encongir les espatlles amb vagància, afegint "no ho sé". Tot allò que succeeix retòricament, a certa edat, convé deixar-ho passar sense malgastar energia.Seguir leyendo.... - La credibilitat perduda de Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero vol una joieria a la seva mida. L’expresident del Govern va rebutjar primer la taxació d’Ansorena, que per encàrrec del jutge José Luis Calama va valorar en 1,3 milions d’euros les peces intervingudes al seu despatx. Ahir va fer un pas més i va demanar apartar de la nova prova pericial Yanes, la firma elegida pel jutge. La defensa de Zapatero considera que Yanes no pot ser imparcial perquè un directiu va afirmar a la televisió que les joies podien valer dos milions. La successió d’objeccions, no obstant, planteja un interrogant clar. ¿Per què l’expresident, en comptes de qüestionar cada joieria designada pel jutge, no aporta al procediment una taxació pròpia, més enllà de la xifra d’entre 30.000 i 50.000 euros que va difondre el seu portaveu, també a la televisió, i per la qual després va haver de disculpar-se?Seguir leyendo....