04/12/1806 
Noticias
- Escac a Occident
Els atacs perpetrats al llarg d’aquest mes pels rebels houthis contra el regne saudita no constitueixen un episodi més de la guerra del Iemen, sinó que suposen un salt qualitatiu en una escalada de violència que ja ha arribat al cor polític, econòmic i logístic del país.Seguir leyendo.... - Jutges que no recolzen jutges
Fora de la bombolla politicomediàtica, costa d’entendre que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no es posi d’acord ni per protegir una jutge, Beatriz Biedma, que diversos informes policials consideren que va ser objecte, com a mínim, de diversos intents de coerció mentre dirigia la investigació sobre la contractació irregular de David Sánchez a la diputació de Badajoz per la qual, finalment, va ser condemnat en primera instància. El més curiós del cas no és només que s’han reproduït els blocs dins del Consell una vegada més en funció dels partits que els van proposar, sinó que tots els del bloc progressista, en aquesta ocasió, han notat el mateix defecte de forma en la presentació de la proposta de suport a la jutge. Tot és comprensible. Que a uns no els agradi la manera triada per expressar aquesta solidaritat i que a d’altres els sembli que en aquest cas no s’està volent actuar amb la diligència que es va fer en el cas del jutge Peinado, instructor de la causa contra Bego - La gent vol
A veure, ¿qui és "la gent"? No paren de parlar-ne: la gent està farta, la gent no llegeix, la gent té por, la gent vota amb les tripes, la gent s’ha tornat boja ¿De qui parlem quan parlem de la gent? ¿On viu? ¿On es reuneix? ¿Hi ha alguna manera de distingir qui forma part de "la gent" de qui no? ¿Hi ha un carnet de gent? ¿Es pot deixar de ser gent? S’atribueix a la gent les propietats d’un organisme viu. La gent pensa, sent, desitja, s’enfada, s’entusiasma, es deprimeix. Té opinions polítiques, tot i que no tingui cervell. O potser té un cervell col·lectiu, una massa encefàlica repartida entre milions de cranis que funciona sense que els seus propietaris se n’adonin. De vegades, quan escolto que la gent vol això o allò altre, imagino un cervell gegant, estès sobre les ciutats, del qual cadascun de nosaltres seria una neurona. Però una neurona que ignora a quins pensaments contribueix.Seguir leyendo.... - A cada nano, el seu Lorca
Dues de les tres professores fonamentals en la meva educació ensenyaven literatura. I contagiaven el vici de llegir, que és el difícil. Una d’elles va inaugurar el nou institut del poble, acabada de llicenciar i desplaçada d’una altra comunitat per sumar punts en el currículum. Era joveníssima, dolça, original; entusiasta i emocional, reia i plorava a classe. Va arribar un dilluns amb una pila de fotocòpies a la mà i ens va dir amb els ulls brillants que havia passat una cosa meravellosa, una fita històrica. Érem afortunats, ja que el diari ABC havia publicat poemes desconeguts de Federico García Lorca i nosaltres, alumnes adolescents, estaríem entre els primers lectors a descobrir-los. Gairebé levitant de felicitat ens va repartir les fulles i ens va fer llegir els Sonetos del amor oscuro, que venien reproduïts del puny i lletra de l’autor i també transcrits, si no recordo malament. Els vam comentar un per un, declamant fatal nosaltres, i la nostra mestra donant-los sentit amb tot el sentim - Convèncer un nen fatxa
No sé si em fa més por la realitat de les enquestes o la crua que se serveix al carrer. Si em fixo en el CIS fingeixo sorpresa quan llegeixo que fins a un 26% dels joves d’entre 18 i 24 anys votaran Vox (un 30%, entre 25 i 30). Si surto de casa, em trobo amb escenes més tèrboles.Seguir leyendo....