20/09/2025 
Noticias
La malaltia menystinguda que pateixen en silenci més d'un milió de catalans
"Fem servir les paraules mal de cap com una metàfora per a molèsties menors. Diem que el trànsit és un maldecap. Que fem servir la mateixa paraula per descriure el que li passa a una persona amb migranya és una gran desgràcia". Qui parla és Tom Zeller, un reconegut periodista científic, veterà del The New York Times i col·laborador de mitjans com National Geographic que conviu bona part de la seva vida amb un dolor gairebé indescriptible. Pateix cefalea en agrupaments, una condició tan severa que es coneix com la "cefalea suïcida". Durant anys, la seva lluita va ser una "recerca privada i personal", una immersió solitària en la literatura científica més obscura darrere qualsevol pista que expliqués el seu patiment. "En algun moment", confessa, "em vaig adonar que havia estat investigant aquest llibre durant dècades. Simplement, no sabia que ho estava fent".
L'escriptora Carme Riera: “Em va costar molt aprendre a llegir”
Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és escriptora i catedràtica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Guardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Crexells i Lletra d’Or, entre d’altres, publica Gràcies, unes memòries literàries de cinquanta anys d’escriptura. Va passar la primera infantesa en una casa gran, al centre de Palma. “Era molt humida. Recordo les rajoles plenes d'aigua, el llit moll com si et fiquessis al mar. I, per altra banda, tenia un jardí que m'agradava molt perquè podies córrer i sentir-te una mica lliure”. La casa tenia tres plantes. “Cada un tenia un pis: els meus pares vivien a la part baixa, l'àvia i la meva tieta vivien al principal, i a dalt, al tercer pis, l'avi”. L’avi era tot un personatge: “era molt divertit, tenia un gimnàs, una biblioteca, anava en bicicleta des de les 7 del matí fins a les 2, es banyava al mar fos estiu o hivern, era força exòtic”.
Cartes de Nadal per als presoners polítics russos
“Em moro de ganes de rebre la vostra resposta i us desitjo un bon Nadal per endavant (aquí celebrem el Nadal catòlic, el 25 de desembre). Demà, la nostra professora de rus ens parlarà de les tradicions nadalenques ortodoxes i tinc moltes ganes d’aprendre més sobre una altra cultura!”. La Marine, de 21 anys i estudiant de sociologia a París, em fa arribar un document amb una desena de cartes diferents. Són cartes que ha enviat a presos polítics russos i bielorussos des del mes de setembre, a partir d’una iniciativa de l’ONG Memorial, prohibida a Rússia des del 2021.
Guerra i Nadal: la història d'Europa ressona ara a Ucraïna
L'al·legat antibel·licista que és la novel·la Res de nou a l'oest, d'Erich Maria Remarque, conté algunes de les frases més colpidores sobre la crueltat de la guerra que s'han escrit mai. Publicada la versió catalana el 1930 (Edicions Aymà, traduïda per Joan Alavedra), al capítol VII es pot llegir: "L'horror del front s'enfonsa en el més recòndit de nosaltres mateixos així que li tombem l'esquena; el fiblem amb acudits innobles i ferotges. [...] Allò que diuen els diaris de guerra a propòsit de l'excel·lent bon humor de les tropes, que organitzen ballades a penes surten de la zona del foc, és una xerrameca indecent. No fem pas aquestes coses perquè tenim humor, sinó que tenim humor perquè si no ens rebentaríem…".
Com la guerra entre dos temuts clans de la droga de Montenegro ha arribat a Catalunya
Kotor és un una ciutat d'una mica més de 10.000 habitants ubicada al sud de Montenegro. Envoltada de muntanyes i de mar, és una localitat molt turística, que defineix com poques el paisatge escarpat i imponent d'aquest país dels Balcans. Però Kotor també va ser la ciutat fundacional d'una màfia molt activa a principis de segle, sobretot dedicada al tràfic de drogues. Els seus tentacles cada vegada es van fer més extensos per Europa i fins i tot van arribar al port de València. Era el 2014 quan hi va desaparèixer un carregament de cocaïna. Segons un informe de l'Observatori Europeu de les Drogues, es tractava d'una operació de la màfia de Kotor que va fer fallida. Aquest carregament va desencadenar una guerra interna en el si d'aquesta màfia i va deixar dos bàndols clarament diferenciats: els Skaljari i els Kavac. La guerra encara dura i en els últims mesos Catalunya en pateix les conseqüències.