18/07/2025 
Noticias
Enterraments solidaris entre veïns: "Ningú es paga el seu"
Fa més de 40 anys que associacions veïnals del Vallès Occidental van començar a autoorganitzar-se per garantir enterraments dignes ajustant preus. Era a principis del 1980, en plena crisi de reconversions industrials, i moltes famílies ja no podien assumir una despesa com la "dels morts", un costum fruit de la necessitat. Ho recorda Joaquín Nogués, actual vocal de la Vocalia d’Enterraments de Badia del Vallès, que amb el número 2, avui és el més veterà dels 6.000 associats.
El pròxim president del Barça no haurà d'anar al notari de matinada
El mandat de Joan Laporta va començar amb una imatge inoblidable. De matinada, en una notaria de la Diagonal, els directius del Barça signaven in extremis l'aval per poder prendre possessió del càrrec. Va costar Déu i ajuda reunir els 124,7 milions necessaris, corresponents al 15% del pressupost de despeses del club, ja que la majoria dels membres de la junta –incloent-hi el president– no tenien els diners. Es va aconseguir a l'últim minut, va fer falta ajuda externa i va condicionar les decisions dels primers mesos de mandat, com la sortida de Leo Messi. Cinc anys després, tornarà a haver-hi eleccions, però escenes com aquestes no es repetiran. Els avals ja són història i Laporta no farà canvis als estatuts del Barça abans dels comicis.
Aracadabra (1)
.
“I tot això, qui ho paga?” Per què costa tant fer polítiques climàtiques
En els últims anys, hem vist com estats i institucions han fet promeses, més o menys creïbles, sobre la necessitat de respondre al canvi climàtic. Retòrica i nivell de concreció a banda, les receptes que s’han posat sobre la taula s’enfronten com a mínim a tres grans reptes. Primer, el benefici de les polítiques climàtiques és sovint intangible o es detecta en un període llarg de temps. Els humans solem respondre millor als esdeveniments més recents i menystenim els futurs, siguin bons o dolents.
Un independentisme "rebaixat de to" aspira a governar Gal·les
Amb l'objectiu posat en l'horitzó de les eleccions nacionals de l'any vinent a Gal·les, fa deu dies el paisatge polític del país va patir un terratrèmol que en pot anunciar d'altres de més rellevants, i que fins i tot podria acabar tenint un gran impacte no només a Cardiff, sinó també a Westminster. El 23 d'octubre el Plaid Cymru, el partit independentista gal·lès, va aconseguir una victòria històrica en un feu tradicional del laborisme, en l'elecció parcial al districte de Caerphilly, a una vintena de quilòmetres de la capital. Al llarg d'un segle d'eleccions a Westminster, i des del 1999 a la Senedd (el Parlament gal·lès), la circumscripció havia estat en mans laboristes.