22/06/2025 
Noticias
Sant Esteve amb un dur temporal de llevant i neu al Pirineu oriental
La situació de llevant es reforçarà en les pròximes hores i la pluja tornarà a regar tot el territori, de manera més minsa al Pirineu més occidental. Fins aquest vespre s'han acumulat de 10 a 20 l/m2 en moltes comarques catalanes, i destaquen els 23 l/m2 de l'estació de Cadí-Nord (2.143 m), els 22 de Salòria o els 18 de Molló. A Falset s'han registrat fins a 10 l/m2, i una part d'aquesta precipitació ha estat en forma de ruixats de neu, amb una cota que ha baixat, localment, fins als 300 m. De fet, ha nevat amb ganes a la Segarra o al Priorat, i també han vist la neu a la mateixa ciutat de Lleida.
De fit a fit
Navegar per les aigües més salvatges amb un patí de vela català
Durant segles eren aigües temudes per a qualsevol navegant. Mai ha estat fàcil navegar pel cap d’Hornos, el punt més austral del continent americà, o la costa de la Patagònia. Ara, dos mariners catalans, Dídac Costa i Guillermo Cañardo, es disposen a navegar per la costa xilena fins al sud de la Patagònia en un viatge inèdit en la vela mundial, ja que faran un recorregut de més de 1.500 milles nàutiques (2.780 quilòmetres) amb un patí de vela català: l’embarcació típica de les nostres costes que no té timó. Una embarcació petita que afrontarà un repte que no s'ha vist mai.
Carme Noguera, la dona més gran de Catalunya: "Als Reis els demano salut i que em facin una mica més jove!”
"Ser o no la persona més gran d'Espanya m'és ben igual", diu Carme Noguera, històrica infermera de 111 anys. Ella no dona gaire importància al títol de persona més longeva de l'Estat, que fa unes setmanes li va arrabassar una veïna de Lleó, de 112. Tot i que continua sent la més gran de Catalunya, hi ha un altre reconeixement que ha rebut últimament que li fa força més il·lusió: el de ser besàvia. Al preguntar-li per això, somriu i confessa que "és un nen molt espavilat des que va néixer i ser besàvia és molt maco", i no se'n pot estar d'explicar algunes anècdotes amb el nen.
"Els documents més importants de Barcelona es guardaven en caixes de tres claus, cadascuna en mans d’una persona"
Ramon Alberch (Girona, 1951) és historiador i arxiver. Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona, Arxiver en Cap de Barcelona, director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i subdirector general d’Arxius de la Generalitat, des d’on va negociar el retorn dels papers de Salamanca. També és un dels cofundadors i primer president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En l’àmbit internacional, va presidir la Secció d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius (2000-2004) i va ser l’impulsor i primer president de l’ONG Arxivers Sense Fronteres. Ara ha publicat Fem arxiu, construïm ciutat, una història de l’Arxiu Municipal de Barcelona des del 1249 fins avui. Amb ell parlem de gats i rates, de papers i poder, de Barcelona i Catalunya.