27/04/2025 
Noticias
El cuiner gironí de persones sense llar que ha guanyat un Goya
Dissabte a la nit, el cineasta Albert Serra, de Banyoles, va guanyar el Goya a millor documental de l'any amb la seva impactant pel·lícula sobre la tauromàquia, Tardes de soledad. No va ser, però, l'únic gironí en endur-se una estatueta en la gala dels premis de l'Acadèmia del Cinema Espanyol: Jordi Jiménez, veí de Salt, també va pujar a l'escenari per endur-se un guardó; en aquest cas, per Gilbert, una petita joia de stop-motion sobre l'amistat i l'egoisme, reconeguda com a millor curtmetratge d'animació.
"Si Font busca l'enfrontament amb Laporta, probablement el perdrà"
Lluís Carrasco tenia una gran reputació com a publicista, però va ser gràcies a les eleccions al Barça del 2021 quan es va donar a conèixer per al gran públic. Va ser el cap de campanya de Joan Laporta i l’ideòleg de la pancarta Ganas de volver a veros a pocs metres del Bernabéu. Aquest cop, però, es mira els toros des de la barrera.- L'exconseller de Pujol a qui el Papa ha premiat per salvar l'Església a Almeria
Aquesta setmana el papa Lleó XIV ha decidit concedir la medalla Pro Ecclesia et Pontifice a l'exconseller de Governació i Interior en diversos governs de Jordi Pujol (199-2002), Xavier Pomés (Barcelona, 1948), per haver salvat les finances de l'Església catòlica a la diòcesi d'Almeria, que estava en la ruïna. Hi va aterrar el 2022 en una complicada missió que ha sortit del tot fructífera. L'èxit de qui és president del patronat de la Fundació Pere Tarrés li ha comportat la distinció més alta que concedeix el Sant Pare, a petició del bisbe almerienc, Antonio Gómez Cantero. 
"Qualsevol règim que vingui a l'Iran serà millor"
Les autoritats israelianes afirmen que “qualsevol règim que vingui a l’Iran serà millor que l’actual”. Aquesta ha estat la causa originària de la guerra, amb la qual Israel ha arrossegat els Estats Units. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va reconèixer dilluns que Israel hauria atacat l’Iran en qualsevol cas, i que això va determinar que Washington entrés en acció.
L’alliberament i la redempció d’una noia rara i un vell trist
Des que va néixer, l’Isor ha sigut una nena diferent. No parla, no escolta, no mostra cap interès per gairebé res del que l’envolta. És autista? No ben bé, diuen els metges. Els seus pares l’estimen, però no entenen res i estan exhausts. Farts de diagnòstics imprecisos i de tractaments inútils, incapaços de gestionar-la socialment, no han escolaritzat la seva filla, que ara ja té tretze anys i sembla que només li agraden els canals de televisió estrangers i els documentals d’animals. A més, l’Isor de tant en tant té atacs de còlera terribles, que provoquen el caos i deixen els seus pares –la Maude, bombera, i en Camillio, netejavidres d’edificis alts– abatuts. Amb aquesta protagonista tan especial, Alice Renard (París, 2002) podria haver fet un relat d’un sentimentalisme extravagant, poètic i no normatiu però ple de cursileria. La còlera i el desig no és gens això. És una novel·leta emotivament estranya sobre una noia que no és normal.