12/04/2025 
Noticias
Les drassanes i l’expansió naval catalana a l’Edat Mitjana (1992)
De l’article d’Antoni Riera i Melis (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1944 – Barcelona, 2025) a Revista d’Història Medieval (n. 2, 1992). Historiador medievalista, catedràtic i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Antoni Riera va morir el passat 20 d’octubre. Representant la historiografia catalana va participar en l’obra Histoire de l’alimentation (1996) publicada en cinc idiomes. Formava part del comitè científic del projecte “Cuina Catalana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat”, presentat el 2012 al Palau de la Generalitat. Dos anys després, va impulsar la candidatura de Vic-Osona Ciutat Unesco de Gastronomia.
Mazón hauria acompanyat Maribel Vilaplana a l'aparcament a les 18.45 h el dia de la dana
Els detalls sobre què va fer el president valencià, Carlos Mazón, el dia de la dana es van coneixent amb comptagotes encara un any després i, sovint, són contradictoris amb la informació que havia transcendit prèviament. Segons ha avançat aquest diumenge El Levante i ha confirmat Efe, després de dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant Ventorro, quan la tempesta catastròfica ja estava causant estralls, Mazón hauria acompanyat la comunicadora fins a un aparcament ubicat a prop de l'establiment on van dinar i on ella tenia aparcat el cotxe. Una situació que es va produir a les 18.45 h.
Una ratxa que dura com dos embarassos: l'Instant Replay de l'ARA
El Baxi Manresa va competir bé, però no va poder donar la sorpresa contra el Reial Madrid (87-75). Sense encert des de la línia de tres punts, el conjunt bagenc es va quedar curt de punts. L'equip blanc, que no perd un partit de la Lliga Endesa a casa des de fa divuit mesos, va allargar la seva ratxa com a local. "No ens hem d'obsessionar amb aquesta dada", va resumir Sergio Scariolo. Edy Tavares va ser determinant.
Puigdemont decideix sobre el trencament amb Pedro Sánchez
El 5 de setembre del 2023, Carles Puigdemont va convocar tota la premsa a Brussel·les per posar les seves condicions per negociar la investidura de Pedro Sánchez. Ho va fer després de prometre en campanya que no el faria president, però l’aritmètica parlamentària li va donar la clau de la governabilitat d’Espanya i no la va voler deixar escapar. Ho va fer, però, amb aquest avís: “Si hi ha acord, ha de ser històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes”.
Salvar el tardofranquisme perquè es veien pits i cuixes
La maquinària mediàtica que treballa per la regressió política a Espanya té en marxa una campanya agressiva de rehabilitació de Franco. L’últim exemple és un article a El debate titulat "El franquisme terminal i l’Espanya alegre i de faldilla curta”. És una ressenya de l’últim llibre de Jorge Vilches, en què se subratlla la lectura segons la qual el franquisme tenia les seves cosetes, però hi havia una gran alegria per places i carrers, com demostra de manera inqüestionable i científica el fet que les dones ensenyessin cuixa. “Amb encert extraordinari s’aborda l’explosió del destape eròtic”, escriu amb un excés d’entusiasme el ressenyista, com si l’apogeu de la minifaldilla fos incompatible amb la repressió política. El nacionalcatolicisme més ranci potser va assumir que les sueques eren el mal inevitable per mantenir l’Espanya del sol i la paella, però que una majoria visqués tranquil·la i amb el 600 no vol dir que la minoria polititzada les continués passant magra.�