29/03/2025 
Noticias
Les dades desmunten el mite de les denúncies falses: només el 0,0005% ho són
L'any passat disset dones a tot l'Estat van ser denunciades per suposadament haver presentat una denúncia falsa en un procediment per violència masclista. Només un cas va acabar en condemna per a la denunciant. Això representa únicament un 0,0005% de les 199.094 víctimes que van acudir als jutjats de violència sobre la dona. Les dades de la Fiscalia mostren en tota la seva sèrie històrica –des del 2009– que els casos de denúncies falses en violència masclista són estadísticament irrellevants, mil·lèsimes parts del total de casos. Amb tot, el mite al seu voltant moltes vegades continua sent una arma llancívola contra les víctimes.
Els Pujol a l'Audiència Nacional: tot el que ha passat entre bastidors
A quarts de vuit del matí ja hi havia periodistes esperant a la porta de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. L’indret, al mig d’un polígon industrial, és poc gratificant: asfalt, camions, naus industrials i envoltat de policies nacionals. També hi fa aquell fred sec de la meseta central que obliga a portar guants, gorro i abric polar. Tots els càmeres esperen una imatge: la família Pujol entrant a l'Audiència Nacional. Difícilment els Pujol s'haurien imaginat, quan el pare va deixar la presidència de la Generalitat fa 22 anys, que acabarien seient tots al banc dels acusats a Madrid. Els intocables no només van deixar de ser-ho, sinó que es van convertir en la diana de l'Estat durant el Procés. Un Procés que ja no omple portades de diaris, però que avui ha tornat a ser molt present a la sessió de San Fernando de Henares.
Benvinguts al pis clandestí on tres dones van plantar cara a Franco
El 1940, la repressió franquista era més sanguinària i brutal que mai, però en un pis de la Barceloneta, al carrer Grau i Torres, número 37, Soledad Real, Isabel Imbert i Clara Pueyo, resistien. Maria Salvo no vivia al pis, però tenia una estreta relació amb les altres tres dones. Feien material de propaganda i l'immoble se’l coneixia com a oasi, perquè estava enmig del desert de la dictadura. Aquell edifici ja no existeix, perquè va ser enderrocat. Tanmateix, és possible entrar al pis clandestí, sentir les veus d’aquelles dones valentes i percebre el que elles devien sentir mentre escrivien o amagaven gent. Tan sols s'ha de pujar a un ascensor, on tot és com als anys quaranta i on un gramòfon llança la propaganda franquista, i entrar a la instal·lació creada per La Inefable i comissariada pels historiadors Fernando Hernández Holgado, Oriol López Badell i Toni Vidal Arnan, a la Casa de la Barceloneta 1761.
L’esquerra i la dreta conserven els seus feus en les eleccions regionals parcials a Itàlia
Uns 13 milions d’italians estaven cridats a les urnes en unes eleccions regionals celebrades al Vèneto, la Campània i l’Apúlia, que van acabar sense sorpreses i en què la baixa participació va ser la gran protagonista. La coalició de dretes que governa el país i que lidera la primera ministra, Giorgia Meloni, ha guanyat tal com s’esperava a la regió del Vèneto –feu històric de la Lliga de Matteo Salvini–, mentre que el centredreta ha conservat el poder a les regions meridionals de la Campània i l’Apúlia.
L’operació Catalunya, la competència i la inconcreció: les queixes de les defenses el primer dia del judici als Pujol
La primera jornada del judici a la família Pujol Ferrusola deixa dues imatges per a la història: l’expresident de la Generalitat seguint-lo telemàticament des de casa seva i els seus set fills asseguts al banc dels acusats. I posa de manifest dos fulls de ruta diferenciats i complementaris en l’estratègia de defensa: un enfocament que ressalta la falta de competències de l’Audiència Nacional per jutjar els fets i la prescripció dels delictes pels quals se’ls acusa i un plantejament que posa èmfasi en l’impacte que hi va tenir l’operació Catalunya.