22/01/2025 
Noticias
Catalunya 2025: on som?
Si fa una dècada, l’Onze de Setembre previ a les eleccions anomenades plebiscitàries, haguessin explicat als líders del Procés com acabaria la pel·lícula que tot just començaven a protagonitzar, probablement s’haurien pensat dues vegades si encetar aquell full de ruta. No sabrem mai si, en cas que la màquina del temps els hagués permès veure la Catalunya del 2025, haurien pres les mateixes decisions que van marcar el 16, el 17, el 18, el 19... La realitat del Principat, deu anys després, és ben diferent de la que es perfilava fa una dècada: la majoria absoluta independentista que Junts pel Sí i la CUP van acariciar en aquelles eleccions del 27 de setembre del 2015 no té res a veure amb la composició de la cambra catalana actual. Ara no hi ha majoria sobiranista al Parlament i fa un any del govern de Salvador Illa, que ha tret el PSC de les seves hores més baixes per ocupar el poder a les principals institucions del país, des del Palau de la Generalitat –per primer cop en solitari– fins a
Salvador Illa, la vigília de la Diada: "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen"
Superat el primer any de legislatura, Salvador Illa encara la seva segona Diada i el seu segon any com a president de la Generalitat amb diverses carpetes sobre la taula pendents de resoldre's. Sense anar més lluny, el nou finançament pactat amb Esquerra, que a hores d'ara està encallat. Dels avenços que hi hagi en aquesta qüestió en depenen els pròxims pressupostos de la Generalitat i, de retruc, la salut de la legislatura catalana (i estatal). Per això, no és innocu que Illa hagi volgut que un dels missatges del seu discurs institucional d'aquest Onze de Setembre hagi estat per reivindicar l'autogovern català, però també el "desplegament" de les competències que li "pertoquen" a Catalunya. "Catalunya vol exercir el seu autogovern amb els recursos que li pertoquen per millorar la vida dels catalans i les catalanes, per contribuir a la prosperitat compartida amb la resta d'Espanya i per ajudar a garantir l'autonomia estratègica d'Europa", ha defensat. Els socialistes catalans defensen, entre d'altre
De Pujol a Illa i de Maragall a Rull: una senyera de 54 metres al Parlament per reconciliar el catalanisme
La reunió entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’expresident de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va marcar un abans i un després en la relació entre dos mons, el del constitucionalisme i l’independentisme, enfrontats (o si més no, ben separats) des de 2017. Si la trobada entre tots dos líders suposarà o no un canvi en les relacions entre socialistes i juntaires està per veure, però el que sí que sembla anunciar és una reconciliació entre dos espais que, fins al Procés, havien convergit en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana dins del catalanisme polític. Aquesta imatge d’unitat és la que s’ha viscut aquest dimecres, vigília de la Diada Nacional de Catalunya, a l’acte solemne d’hissada de la senyera al Parlament. També a la recepció posterior, amb més de 400 convidats, una tradició que enguany recupera la cambra catalana i que es va celebrar entre 1980 i 2008.
Europa entra en un nou paisatge de guerra
L'homo smartphone, aquesta espècie en què ens hem convertit a còpia de passar hores enganxats a les pantalles dels telèfons mòbils, està tan acostumat als inputs ràpids que, de vegades, li costa percebre la profunditat del paisatge que ens envolta.
Aliança Catalana irromp al Fossar de les Moreres per primer cop sense incidents
Aliança Catalana ha pogut fer l'ofrena floral al Fossar de les Moreres per primer cop sense incidents. Si l'any passat l'esquerra independentista va rebentar l'acte del partit d'extrema dreta quan un centenar de joves antifeixistes van irrompre entre crits i insults, aquest any l'acte s'ha fet sense cap aldarull. Els Mossos d'Esquadra han situat agents antiavalots a tots els accessos i han barrat el pas a la quarantena de membres d'Arran que volien accedir al Fossar. Els joves antifeixistes només han pogut desplegar una pancarta al passeig del Born que deia "Al Fossar de les Moreres enterrem els traïdors, tombem l'extrema dreta" mentre l'acte es desenvolupava amb total normalitat.