08/01/2025 
Noticias
L’assessora que va dir que Vergés demanava “parar policia i guàrdia civil” la defensa en el judici per les vacunes
Nova tanda de testimonis al judici per suposadament "discriminar" els policies nacionals i guàrdies civils amb les vacunes contra la covid. Després que els comandaments dels dos cossos exculpessin els processats, entre els quals hi ha els exconsellers Josep Maria Argimon i Alba Vergés, aquest dilluns ha estat el torn d'explicar-se d'altres exdirectius de Salut. Entre ells, l'assessora de Vergés que va enviar un missatge clau en la instrucció de la causa, en què deia: "Una altra vegada, la consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho. Ho hauríem de parar".
De treballar de matinada a un Primark a ser la primera aposta del nou Espanyol
L’estiu del 2019, els entrenadors osonencs Miguel Muñoz i Samuel Mora van assumir la banqueta del Parets, que acabava de pujar de Segona a Primera Catalana. Pels voltants de Sant Joan ja tenien tota la plantilla lligada; només els faltava un esquerrà que pogués jugar d’extrem o mitjapunta. “De tots els noms que teníem, el que més ens agradava era el d’Àlex Calatrava, que s’havia quedat sense equip després d’acabar la seva etapa juvenil a la UE Sant Andreu”, diu el Samu.
Ribera del Duero plora la mort d’un important cellerer i la de la seva família en un tràgic accident de trànsit
Un tràgic accident de trànsit va segar ahir la vida del cellerer Iván Sanz Cid, de 48 anys; la seva dona, de 45, i dos dels seus tres fills, de 17 i 14 anys. La filla més petita, de 9, va ser traslladada en helicòpter a l'hospital de Burgos en estat greu. Iván Sanz Cid era director general de Dehesa de los Canónigos, una de les empreses vitivinícoles més reconegudes de denominació d'origen Ribera del Duero. El celler, fundat pels seus pares, era gestionat per la segona generació de la família: d'una banda, ell com a director general; i, de l'altra, la seva germana Belén, responsable de la part enològica.
Quin missatge amaga la gorra de Trump?
Darrerament, Donald Trump ens està privant d’un dels elements més característics de la seva estètica: la seva tofa capil·lar que, amb una aerodinàmica improbable i una quantitat generosa de laca, desafia les lleis newtonianes de la gravetat. En canvi, ens obsequia amb un nou element que s’està convertint en marca personal, especialment des de la invasió de l’Iran: la gorra de beisbol. Una gorra convertida en símbol patriòtic i eslògan polític, que alterna els colors de la bandera dels Estats Units i dos brodats segons l’ocasió: "USA" i "Make America great again" (MAGA). Quan Trump es posa la seva gorra vermella, més que simplement repetir una estratègia electoral, està reactivant una tradició molt més antiga: la de convertir un complement del cap en una bandera.
Per què comprar roba ens fa feliços?
Hi ha una idea que hem normalitzat fins al punt de no veure-la: que la felicitat es pot comprar. I no parlem d’aquella adquisició puntual d’un objecte llargament desitjat, sinó d’una felicitat construïda a base d’un degoteig constant de petites compres, aparentment intranscendents però que, en perspectiva, dibuixen un patró de comportament i gairebé un horitzó de sentit. A través del consum ens construïm, ens relacionem, articulem el nostre temps lliure i, en definitiva, donem forma a les nostres vides. Aquesta manera d’habitar el món es consolida especialment a partir de la Segona Guerra Mundial, quan als Estats Units el consum es projecta més enllà de l’àmbit estrictament econòmic per esdevenir un factor identitari, fins i tot patriòtic, i un mecanisme d’estabilització social que acabarà exportant-se a escala global. I, entre els àmbits que més intensament participen d’aquesta lògica, hi trobem, de manera paradigmàtica, la moda. Però, per què ens produeix felicitat comprar