30/12/2024 
Noticias
Els artistes catalans de la Biennal d'Art de Venècia revelen la lletra petita de la història
Els artistes tenen la capacitat de revelar les històries amagades en els objectes més quotidians i en detalls gairebé invisibles. Així, Clàudia Pagès representa Catalunya i les Illes Balears en la pròxima Biennal d'Art de Venècia amb Paper tears [Llàgrimes de paper], una macroinstal·lació forjada a partir d'unes marques d'aigua del segle XV trobades al Museu Molí Paperer de Capellades. Les marques d'aigua, també conegudes com a filigranes, es fan servir per assenyalar l'artífex d'un paper i qui l'encarrega. Al llarg de la història n'hi ha hagut de tan senzilles com una creu però també de més elaborades, com un escut o imatges d'animals reals o fantàstics. "No soc historiadora, la història la faig servir durant la recerca, i la faig meva amb l'escriptura i la performance", diu Clàudia Pagès, que també és l'autora de la novel·la Més de dues aigües (Empúries). "La història la faig servir durant la recerca –afegeix–. Soc escriptora i performer, i la història me la faig meva a través
Catalunya bat rècords d'ocupació i frega els 4 milions d'afiliats
Catalunya va comptabilitzar una mitjana de 3,92 milions d'afiliats a la Seguretat Social a l'abril, la xifra més alta de la sèrie històrica, iniciada l'any 2004. Va sumar quasi 77.000 ocupats respecte el 2025 —un 2% més—, i més de 38.000 des del març —un 0,99% més—, segons dades del Ministeri de Treball publicades aquest dimarts.
La Biennal d’Art de Venècia 'en flames': Rússia i Israel sacsegen el gran aparador de l’art contemporani
A la Biennal d'Art de Venècia tot plegat és força de cara a la galeria: en cada edició gairebé un centenar de països d'arreu del món treuen pit dels seus artistes amb l'afany que, almenys durant uns dies, la política no eclipsi les ganes de lluir-se internacionalment. Però en la situació de la política internacional, amb Rússia, Israel i els Estats Units en guerra, això encara és impossible. La pròxima edició obrirà les portes al públic el dissabte 9 de maig amb una Biennal en flames, i amb la participació en la secció oficial de Cuba, representada per Roberto Diago. Estava prevista la participació de l’Iran, però dilluns a la tarda les autoritats iranianes van emetre un comunicat anunciant que no han pogut tirar endavant el pavelló. L’Iran havia anunciat la seva presència a Venècia al febrer abans de l’esclat de la guerra, i havia anunciat que el comissari era Aydin Mahdizadeh Tehrani. Abans, el dijous 30 d'abril, el jurat havia dimitit en bloc per la presència dels pavellons de R
Esther Vera, directora de l'ARA, Premi Nacional de Comunicació
Esther Vera, directora de l'ARA des del 2016, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Comunicació de Premsa, segons ha anunciat aquest matí la Generalitat. El consell executiu ha acordat reconèixer la periodista "per haver contribuït decisivament a consolidar el diari ARA com una de les capçaleres de referència del país". El lliurament dels premis tindrà lloc el pròxim 19 de maig a Sabadell.
Elogi del dubte raonable
Tampoc fa tant que es va estrenar Jurat Nº 2. La darrera pel·lícula de Clint Eastwood ja era una pel·lícula de judicis que plantejava una variació sobre Dotze homes sense pietat, el clàssic del 1957 de Sidney Lumet. És a dir: el film es tancava en una sala de deliberació d'un jurat popular per fer partícip l'espectador dels dubtes sobre la innocència o culpabilitat d'un acusat. Això és exactament el mateix que passa a Recreación de un asesinato, però amb una semblança molt més marcada amb la pel·lícula de Lumet. Així que un espectador veterà se la pot imaginar sencera com si fos un remake: onze persones d’un jurat estan convençudes d’una cosa, i l’única que no ho està acaba fent canviar d’opinió la resta.