Noticias
  • A Alemanya, el mur persisteix
    Un dels mapes més compartits l’endemà de les eleccions a Alemanya és el que mostra la divisió entre l’Alemanya de l’est i la de l’oest. L’extrema dreta ha estat amb diferència la força més votada als cinc estats federats de l’antiga república comunista (RDA), mentre que el partit conservador CDU ha guanyat a les regions que després de la Segona Guerra Mundial es van repartir nord-americans, britànics i francesos i que l’any 1955 es va declarar estat sobirà. Trenta-cinc anys després de la caiguda del mur, amb la participació més alta des de la reunificació (83,5%), no s’ha desdibuixat. El mapa blau i negre demostra com són de diferents encara les dues alemanyes, tot i els esforços per reduir les diferències.
  • "El que deia Pujol de la catalanitat és contracultural i progre"
    Jordi Pujol és el president que més ha manat a Catalunya, i el periodista Txema Seglers ha volgut reflectir en el seu llibre Pujol i jo (Saldonar, 2025) un retrat del personatge a través d'una trentena de testimonis, a més de la seva història personal. Aquesta visió de les cares i les creus ha aterrat a la presentació del llibre, al costat de l'exconsellera Irene Rigau, del diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro i del subdirector de l'ARA i president del Grup Barnils, Enric Borràs –tots ells participants del llibre–. Més enllà que cadascú té "el seu Pujol", en ple creixement de l'extrema dreta i el qüestionament dels cordons sanitaris a Aliança Catalana, ha planat una idea de consens: "El que Pujol deia de la catalanitat als anys 60 i 70 ara és contracultural i progre", ha dit Álvaro.
  • L'auge de famílies vivint en habitacions empeny Barcelona a revisar el sistema d'ajudes
    El nombre de persones empadronades sense domicili fix a Barcelona s'ha disparat en els últims anys. De les 3.991 que constaven al padró municipal l'any 2015 s'ha passat a les 45.913 de principis de 2024. L'increment ha estat especialment pronunciat en els últims tres anys, en què la xifra gairebé s'ha doblat. El 2022 hi havia 20.000 empadronats sense domicili fix menys que ara. Unes dades que han portat l'Ajuntament a plantejar-se la necessitat de revisar el sistema d'ajudes, sobretot després que un informe encarregat per l'Institut Municipal de Serveis Socials corrobori que aquest és un dels motius darrere de l'auge d'empadronats amb domicili desconegut.
  • Un 'thriller' matusser per a Robert De Niro
    Netflix ha estrenat Day zero (Día cero), una sèrie que es ven com la nova joia de la corona del catàleg de Netflix. És lògic: té Robert de Niro fent el paper d’un venerat expresident dels Estats Units. Seguint els codis més elementals del thriller, l’acció arrenca in medias res, amb l’estrella protagonista intentant obrir una caixa forta apressadament mentre li piquen la porta violentament per entrar al seu despatx. Un inici emocionant que, minuts després, veurem que es desinfla. Però ja ens han encolomat el primer cop d’efecte.
  • Isak Andic, l'empresari curiós
    Més de dos mesos després de la mort del fundador de Mango, Isak Andic, en un tràgic accident a les coves de Collbató, el món empresarial català segueix consternat per la seva pèrdua. Des d'aquell 14 de desembre no hi ha acte empresarial en què el nom d'Andic no s'utilitzi com un exemple d'emprenedoria, de compromís i de feina ben feta. Un reconeixement que s'ha materialitzat altra vegada aquest dilluns, amb l'entrega per part del president de Catalunya, Salvador Illa, de la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum a Isak Andic; es tracta de la màxima distinció honorífica del país.