Noticias
"Abans que seleccions oficials, necessitem campions catalans"
Raül Romeva (Madrid, 1971) va dedicar bona part del temps que va ser a la presó per la seva participació en el procés de l’1 d’octubre a fer la seva segona tesi doctoral: Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya. Tot i ser conegut pel seu vessant polític i acadèmic, Romeva és una persona molt vinculada a l’esport. Va ser jugador de waterpolo i nedador al CN Sabadell, club del qual és soci. I els seus fills competeixen, l’Elda en atletisme i en Noah en waterpolo. Ara publica Esport per a tothom (Editorial Base), on reflexiona sobre el present i el futur de l’esport català.Esgotats de lligar: "No volen que trobis l'amor de la teva vida"
"Al final em vaig donar de baixa. Estava cansada de passar hores mirant perfils de nois desconeguts, fent-me pel·lícules, imaginant que tot sortia bé i en realitat mai acabava bé". Així explica l'Anna, una jove de Barcelona, els motius pels quals va acabar farta de les aplicacions de cites i va decidir desinstal·lar-se-les. "He tornat a la manera antiga de conèixer gent", diu. "És més lent i conec pocs nois nous, però ho agraeixo, és millor. Les aplicacions em produïen ansietat i al final em costava molt gestionar la frustració cada vegada que les coses no sortien bé", reconeix."Ho van arrencar tot": el barri de Damasc que Al-Assad va voler esborrar del mapa
Com vells sentinelles, els turons s'alcen a l'occident de Damasc, custodiant la capital siriana amb la mateixa solemnitat amb què, a l'orient, s'eleven les muntanyes de runa als seus suburbis, testimonis muts de la devastació. Durant catorze anys, la ciutat ha resistit els embats de la guerra, però més enllà dels seus límits, la destrucció és absoluta. El barri de Jobar, que va ser llar de 300.000 persones, s'ensorra a l'altra banda de les seves fronteres. Aquest suburbi és l'ombrívol llegat que la brutalitat del règim ha deixat com a herència per al futur de Síria.El subdelegat del govern espanyol, enamorat d'un explorador noruec
No és habitual que en la presentació d'un llibre a Girona no hi càpiga ni una agulla –us faríeu creus de les que sumen màxim cinc persones– malgrat fer-se en una sala d’actes. I encara menys que s’hi acumulin desenes de persones a fora. Però tampoc és habitual que un exdirector d’institut de poble, professor, crític d’art, gestor cultural i doctor en història de l’art per una tesi sobre art fantàstic, sigui el subdelegat del govern espanyol a Girona i que presenti un llibre sobre un explorador noruec. Pere Parramon (Girona, 1977) acaba de publicar Fridtjof Nansen. Retratos, impresiones (SD Edicions), un llibre d’assaig breu amb una gran vocació poètica que repassa, a partir de diferents imatges i dibuixos d’aquest premi Nobel de la pau del 1922, la vocació universal del personatge. Un llibre que neix de “l’enamorament” de Parramon cap a aquest figura “d’home universalis”, però que, lluny de voler “idealitzar” o “glorificar” Fridtjof Nansen (Noruega, 1860-1930),Toc d'atenció del Consell de Garanties al Govern per l'augment de la taxa turística
El Govern es va saltar l'Estatut amb el decret llei per duplicar la taxa turística pactat amb Esquerra i Comuns. És la conclusió a la qual ha arribat el Consell de Garanties Estatutàries, que ha analitzat la normativa que doblava aquest impost i habilitava els municipis a establir un recàrrec de quatre euros per destinar més recursos a polítiques d'habitatge. El dictamen, que no és vinculant, és fruit d'una queixa presentada per Junts, que va acusar el Govern de voler governar "a cop de decret", al marge del procediment legislatiu ordinari, i pretendre aprovar uns pressupostos "per la porta del darrere". El grup de Carles Puigdemont també va impugnar una sèrie de modificacions fiscals sobre les quals l'òrgan de garanties també crida l'atenció a l'executiu català: entre elles, la baixada de l'IRPF a les rendes inferiors de 33.000 euros, que no compleix el requisit "d'extraordinària i urgent necessitat" que justifica que el Govern legisli via decret llei, enlloc de presentar un projecte al Parlament