27/09/2024 
Noticias
Recompte final: com han quedat aquest any les estrelles Michelin a Catalunya?
Catalunya és la comunitat de l'Estat que, de llarg, té més estrelles Michelin. Ara mateix compta amb 62 restaurants amb alguna estrella; 48 restaurants amb una estrella, 9 amb dues i 5 amb tres. En total, 81 estrelles. Fem un repàs de les sis noves incorporacions, però també dels dos restaurants que n'han perdut, així com de les entrades al Bib Gourmand, la lliga de restaurants de qualitat a un preu més econòmic. De fet, a la llista, el 80% dels restaurants són o bé d'aquesta categoria, o bé de la de recomanats.
El dibuixant Opisso, íntim i popular (1966)
De l’article d’Artur Llorens i Opisso, ‘Arturo Llopis’ (Barcelona, 1909 - 1968), a Destino (28-V-1966), arran de la mort de Ricard Opisso i Sala (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966). Traducció pròpia. Aquest novembre s’escau el 145è aniversari del naixement d’Opisso, dibuixant costumista i humorístic, un dels més reeixits del seu temps. Va publicar en els nombrosos diaris satírics d’abans de la guerra, com el setmanari esportiu Xut!, el més popular fins que el van tancar el juliol de 1936.
No patiu, que dissabte farà molts petons a l'escut: els apunts en calent del Chelsea-Barça
Derrota clara i contundent del Barça contra el Chelsea a Stamford Bridge. Una expulsió de Ronald Araujo a la primera part condiciona un partit que els blaugranes només van tenir controlat en els primers minuts (3-0). A continuació, uns apunts en calent.
Un crit d'auxili empresarial i una enèsima ovació a Oliu
Després del fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, Josep Oliu ha rebut grans aplaudiments. Els últims, amb Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any inclosa, han estat aquest dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en el marc de la divuitena edició dels premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball, on el president del banc català ha estat ovacionat "per haver estat l’ànima impulsora de la transformació de la companyia, convertint una entitat d’origen local en un actor de referència, amb projecció nacional i internacional", segons la patronal.
Passar comptes amb Jordi Pujol o exhibir-lo
El judici als Pujol està en marxa i l’estampa històrica de veure tot el clan al banc d’acusats ocupava la pràctica totalitat de portades i a alguns se’ls notava una delectació excessiva. M’ha sobtat, per exemple, que El País escollís una foto en solitari del patriarca –que seguia la vista des de casa– allà on la resta optava pel nodrit conjunt. Hi va haver un moment en què el diari de Prisa era el principal enemic mediàtic de Jordi Pujol. Després Felipe González s’hi va entendre i la pressió periodística, màgicament, es va relaxar. La foto d’ahir potser es pot analitzar freudianament com una manera del rotatiu de dir que l’última paraula en la configuració del seu llegat encara la tenen ells. Retratar-lo a ell sol s’allunya d’una de les nocions que més circulen, segons la qual va ser la família qui va muntar la trama, amb Ferrusola al capdavant, mentre ell purgava la mala consciència de pare absent mirant cap a l’altra banda i es dedicava a la política.