05/09/2024 
Noticias
La ciència a l’abast del poble (1870)
Del polític, periodista i científic Pere Aldavert i Martorell (Barcelona, 1850-1932) en el primer número de La Gramalla (14/21-V-1870) setmanari de literatura, ciències i art aparegut tal dia com avui de fa 155 anys. Text prenormatiu. Pere Aldavert, doctor en ciències, es va ocupar de la divulgació científica des de l’inici d’aquell periòdic en una secció articulada com una successió de notes breus redactades a la manera d’un consultori periodístic en to pedagògic a partir dels coneixements científics de fa un segle i mig. Tant a La Gramalla com a la revista La Renaixença, que va fundar un any després, Aldavert palesava un propòsit de catalanitzar-ho tot, esperonat per Àngel Guimerà, el seu amic íntim i col·laborador en iniciatives de premsa i patriòtiques.
"Molts bones idees han sortit de la dutxa"
Un sofà abandonat enmig del carrer, un piano que aixopluga els somnis de la infància, una visita privada a les coves d'Altamira, una americana blava que li fa veure que el vermell és un color perillós cap al nord... Les històries recollides per Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) a En terra de meravelles (Angle Editorial) estan escrites en moments vitals i en llocs molt distants al llarg dels anys, però com va explicar l'autora durant la presentació del llibre dimarts a La Central, no es poden considerar ben bé una autobiografia, ni vital ni intel·lectual, tot i que és inevitable fer-ne també aquesta lectura. "No he pensat el llibre com una biografia, que em seria impossible fer-ho, sinó que pretenc explicar com tot se m'acaba convertint en una història. Això em passa a mi i a molta gent, però el cert és que és així com em relaciono amb mi mateixa, contant-me històries a partir d'un fet qualsevol quotidià, i així em relaciono amb els meus amics". D'aquelles històries que anava escrivint i acumu
Anne Carson: "La mare ens tenia prohibit caminar cap enrere"
Des de fa quaranta anys, cada maig els versos s'apoderen durant una nit del Palau de la Música Catalana "com un gest de delicada insurrecció". Ho recorden Maria Callís i Manuel Forcano, directors del festival Barcelona Poesia, al pròleg del llibre que els assistents al recital, esquitxat dels paisatges sonors i lumínics a càrrec de Clara Aguilar, s'han emportat a casa després d'una hora i mitja intensa en què han pogut endinsar-se en la veu subtil de la romanesa Ana Blandiana, en la ironia del georgià Shota Iatashvili i també en l'enigmàtica Anne Carson, un dels grans reclams de la vetllada, que ha llegit una desena de poemes en prosa del llunyà Short talks (1992).
Allò que va ser "difícil de nassos" per a Artur Mas
El diàleg entre Artur Mas i Iñigo Urkullu comença amb un advertiment del moderador que marcarà el to de l'acte: "He pres la determinació de no permetre cap pregunta sobre l'actualitat política". És ni més ni menys que l'exconseller de la Generalitat Santi Vila, que presenta el col·loqui al campus de La Salle de Barcelona, on exerceix actualment de professor al departament de Filosofia i Humanitats. L'avís de Vila es compleix de dalt a baix, ja que la conversa entre els dos polítics passa pels dots de lideratge, la vocació, la família i també el seu adeu a la primera línia política. El títol del col·loqui és eloqüent: "De vocació, polític".
Leonardo DiCaprio i el Festival de Canes homenatgen Robert De Niro
S’ha de reconèixer la capacitat del Festival de Canes per crear moments amb flaire d’història del cinema. En una jornada inaugural marcada per la condemna per agressió sexual a Gérard Depardieu, el certamen francès ha començat aquest dimarts amb un homenatge a un altre actor, segurament el més important del cinema nord-americà modern: Robert De Niro, a qui no havien premiat mai a Canes, un error que ha corregit el festival amb la Palma d’Or honorífica que ha lliurat a De Niro un altre gran intèrpret, Leonardo DiCaprio, que ha aparegut per sorpresa a l’escenari del Grand Théâtre Lumière.