02/09/2024 
Noticias
Professionalització de les dones a la ràdio (1939-1960)
De l’article de Susanna Tavera Garcia (Madrid, 1945-Barcelona, 2025) a la revista Cercles (n. 20, 2017). Investigadora rellevant especialitzada en periòdics de l’anarquisme i dels moviments socials a la Catalunya del segle XX, la catedràtica emèrita d’Història Contemporània a la UB, va morir el passat 17 de febrer. També feia recerques sobre l’evolució del feminisme. És autora d’una biografia de referència: Federica Montseny: la indomable (1905-1994) editada el 2005.
L'última abraçada del Raval a la Viqui
"L'església no dona més de si, però som on la Viqui volia". Quan Peio Sánchez, el rector de la parròquia Santa Anna del Raval, ha pronunciat aquesta primera frase, a la basílica barcelonina encara hi havia desenes de persones intentant trobar un petit forat on encabir-se. "Avui s'hi havia de ser", subratllava una dona gran asseguda en una cadira plegable. S'hi havia de ser per acomiadar, com ella volia, Viqui Molins, la monja del carrer que va traspassar el 20 de febrer després de dedicar la seva vida a ajudar centenars de persones en situació de vulnerabilitat.
Les morts per càncer de mama augmentaran un 68% d'aquí al 2050
De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.
A Alemanya, el mur persisteix
Un dels mapes més compartits l’endemà de les eleccions a Alemanya és el que mostra la divisió entre l’Alemanya de l’est i la de l’oest. L’extrema dreta ha estat amb diferència la força més votada als cinc estats federats de l’antiga república comunista (RDA), mentre que el partit conservador CDU ha guanyat a les regions que després de la Segona Guerra Mundial es van repartir nord-americans, britànics i francesos i que l’any 1955 es va declarar estat sobirà. Trenta-cinc anys després de la caiguda del mur, amb la participació més alta des de la reunificació (83,5%), no s’ha desdibuixat. El mapa blau i negre demostra com són de diferents encara les dues alemanyes, tot i els esforços per reduir les diferències.
"El que deia Pujol de la catalanitat és contracultural i progre"
Jordi Pujol és el president que més ha manat a Catalunya, i el periodista Txema Seglers ha volgut reflectir en el seu llibre Pujol i jo (Saldonar, 2025) un retrat del personatge a través d'una trentena de testimonis, a més de la seva història personal. Aquesta visió de les cares i les creus ha aterrat a la presentació del llibre, al costat de l'exconsellera Irene Rigau, del diputat d'ERC al Congrés Francesc-Marc Álvaro i del subdirector de l'ARA i president del Grup Barnils, Enric Borràs –tots ells participants del llibre–. Més enllà que cadascú té "el seu Pujol", en ple creixement de l'extrema dreta i el qüestionament dels cordons sanitaris a Aliança Catalana, ha planat una idea de consens: "El que Pujol deia de la catalanitat als anys 60 i 70 ara és contracultural i progre", ha dit Álvaro.