Noticias
  • Esperança i escepticisme després de dos anys de guerra a Gaza
    El dia abans que es compleixi el segon aniversari de la guerra de Gaza, les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs s’han reprès aquest dilluns a la ciutat balneari egípcia de Sharm al-Sheikh, amb el pla de Donald Trump sobre la taula. Després de dos anys de bombardejos indiscriminats que han arrasat el 98% de les cases, han deixat destruïts o sota mínims els hospitals, han rebentat les terres de conreu, i amb set mesos de bloqueig a l’entrada d’ajuda humanitària que ha causat la pitjor crisi de fam del planeta, s’obre una perspectiva no de pau però almenys de desescalada. Trump sembla decidit a posar fre a l’ofensiva genocida d’Israel, però imposant unes condicions draconianes per als palestins. Europa i els països àrabs li fan costat: no hi ha cap pla alternatiu. I sabent que té la paella pel mànec, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una delegació tècnica sense capacitat de prendre decisions. Fonts d’Egipte, mediador i amfitrió de les converses, ja han
  • "El meu difamador continua tenint veu als mitjans del país amb impunitat"
    Fa deu anys, quan l’escriptora i periodista Eva Piquer era a la sala d’espera de l’Hospital Vall d’Hebron tement el pronòstic de càncer que encararia el seu marit, el periodista i llavors director de l’ARA, Carles Capdevila, en un blog van aparèixer una sèrie d’articles difamatoris que els atacaven, sobretot a ella, a qui –un any, set mesos i divuit dies abans que morís el seu marit– ja titllava de “la vídua oficial de la tribu”, "la nostra futura Pantoja". "Quan tot just acabaven de diagnosticar un càncer al pare dels meus quatre fills i em trobava al llindar de l’infern, quan intentàvem bandejar dels cervells respectius la idea d’una mort a curt termini, just en aquell moment de vulnerabilitat i desconcert i autoengany, un ésser humà va trobar oportú assetjar-me", escriu Piquer.
  • La crisi política francesa s'enquista
    El segon mandat d'Emmanuel Macron com a president de França s'està convertint en un calvari que, si no canvien molt les coses, pot acabar posant en safata la presidència a Marine Le Pen o a algú del seu partit. Ara mateix la situació al país és kafkiana. Macron està intentant que Sébastien Lecornu s'ho repensi i es faci enrere de la seva decisió de dimitir del càrrec de primer ministre només 24 hores després de presentar el seu govern i menys d'un mes després d'accedir al càrrec. Si es confirma la dimissió, Lecornu serà el cinquè primer ministre que li dimiteix a Macron en el seu segon mandat. Abans que ell han fracassat Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou. Ara mateix França està immersa en una greu crisi institucional que sembla enquistada i de la qual no es veu la sortida.
  • El nou Parlament de la nova Síria: més tecnòcrates que islamistes i gairebé cap dona
    L'endemà de les eleccions parlamentàries sirianes, celebrades en un clima de calma i sense sobresalts, el nou mapa polític comença a perfilar-se. Els resultats mostren, sobretot, la continuïtat del poder central disfressada de renovació: predominen tecnòcrates pròxims a les autoritats i figures conservadores locals, mentre que els partits polítics legals i els corrents opositors continuen absents i pràcticament invisibles.
  • 'De fit a fit', 07/10/2025