24/08/2024 
Noticias
L'última màscara de Bob Dylan porta el nom de Timothée Chalamet
Els fets de la vida i obra de Bob Dylan que posa en escena Un completo desconocido han sigut narrats tantes vegades (per exemple, al llibre d’Elijah Wald Dylan goes electric!, punt de partida per al guió de Jay Cocks) que han acabat per adquirir la textura mítica de la ficció. De fet, la manera en què James Mangold presenta algunes situacions –la improvisada intervenció d’Al Kooper com a organista a la gravació de Like a rolling stone, o l'escàndol que va provocar el recital passat de decibels de Dylan i el seu grup al festival de Newport, bastió de la tradició folk– persegueix el mateix pessigolleig còmplice que les cites que els films superheroics fan a les vinyetes pregnants. Dit d’una altra manera: l’aparença realista de la pel·lícula és un miratge rere el qual hi trobem una fabulació que, en el fons, no queda lluny del ball de màscares que Todd Haynes va orquestrar a I’m not there, on el misteri dylanià s’encarnava en diferents avatars.
El maldecap de Feijóo amb la condonació del deute: s'hi acolliran les comunitats del PP?
Fa mesos que Alberto Núñez Feijóo fa moviments per tractar de blindar-se contra els intents de Pedro Sánchez d'atraure els presidents autonòmics del PP amb la promesa de més recursos. Quan a principis de setembre de l'any passat el president del govern espanyol va prometre més diners per a totes les comunitats amb un nou sistema de finançament, el líder popular va convocar els representants dels 14 territoris on governa per fer un front comú contra aquests cants de sirena. Ara Sánchez hi torna amb la convocatòria aquest dimecres del consell de política fiscal i financera (CPFF) en el qual els plantejarà condonar 83.200 milions d'euros de deute. Una mesura que, a banda de Catalunya, beneficia especialment altres comunitats governades pel PP com Andalusia i el País Valencià. Davant del risc d'un trencament de files, Feijóo ja es va afanyar a ahir a marcar públicament posició per totes elles.
Enverinar-se, violar o mentir com qui agafa l'autobús per anar a treballar
Els lectors que va tenir Anna K. cap allà el 2006 la recorden com un meteorit, una rara avis que tothom va rebre amb un eufòric: “Ja era hora, una cosa diferent!”. El 2025, l’any en el qual l’editorial La Segona Perifèria ha decidit recuperar-lo, el panorama de publicacions en català és més variat i ric, el món s’ha girat com un mitjó i la percepció, per força, ha de canviar. L’edició compta amb un parell d’epílegs que contextualitzen tant l’autor com l’obra: Tina Vallès relata amb precisió el Premià de Mar de Martí Rosselló (1953-2010), que també és el seu, i Borja Bagunyà veu en l’obra rastres d’una tradició del grotesc que busca posar en evidència els principis que sostenen la realitat. La novel·la rep tota mena d’elogis. Tot sembla a lloc, doncs.
El Barça interromp el seu somni americà
L'última vegada que el Barça va anar de gira estiuenca a l'Àsia va haver-hi mala maror. El motiu que va portar el club català a visitar el Japó el 2019 va ser que el patrocinador de la samarreta aleshores era Rakuten, una empresa de la qual molts socis del Barça encara desconeixen a quina activitat es dedica. Hiroshi Mikitani, el conseller delegat de la companyia, es va indignar perquè els jugadors van arribar amb força retard a un acte comercial a la ciutat de Kobe. La cultura japonesa considera la impuntualitat una falta de respecte greu. En aquell moment, treballadors del Barça van filtrar que el retard havia estat originat perquè els futbolistes estaven acabant una partida d'un joc de taula a l'autobús, però fonts oficials del club van negar que fos així.
L'incansable geòleg que va buscar petroli al Baix Empordà
Al llarg d’aquesta sèrie hem parlat amb certa freqüència de personatges vinculats a la indústria del petroli, una de les més influents dels segles XX i XXI. Per aquí hi han desfilat personatges com Eduard Recasens, Marc Rich, Calouste Gulbekian, Henri Deterding, Evarist Fàbregas o Josep Maluquer , tots ells vinculats d’alguna manera a l’or negre. I el personatge d’avui, Domènec Palet, també va posar un peu en el món petrolier, però en aquest cas d’una manera força estrambòtica i del tot diferent als abans esmentats. Més endavant sabrem per què.