11/06/2024 
Noticias
16 mesos sense trens: es reprenen les històriques obres de la R3
D'una gran obra —la de Roda de Berà— a una altra: la de la R3 de Rodalies. La xarxa ferroviària catalana continua immersa en la seva particular voràgine d'actuacions de millora i, després de molts retards, ha arribat el torn de la R3, una de les línies (de L'Hospitalet a Puigcerdà) més maltractades de Catalunya. Ja hi ha data: les obres de desdoblament es reprendran el 27 de setembre i s'allargaran 16 mesos. Durant aquest temps, la circulació de trens quedarà totalment tallada entre Montcada Bifurcació i La Garriga: es tracta del tall més gran de circulació ferroviària que s'ha fet fins ara a Catalunya.
Montsonís, lloc de trobada del Club Prèmium de l’ARA
Són dos castells força diferents, i això que són ben a prop: el castell de les Sitges, essencialment guerrer (protegit per uns grans contraforts), i el de Florejacs, senyorial, ple de sales i sales per als senyors, els convidats i els servents. Nombrosos membres del Club Prèmium de l’ARA van fer-hi sengles visites guiades al mes de maig, en una jornada que va incloure un dinar al petit poble de Montsonís, a tocar del castell d’aquest mateix nom. Durant l’àpat van teixir converses sobre l’experiència i també sobre el que els vincula, el diari del qual no només són subscriptors sinó també lectors incondicionals. Aquest dinar a Montsonís s’ha convertit en un clàssic de les propostes del Club Prèmium, ja que es fa cada any.
'Miarma', 'no ni ná' i el triomf dels discursos simplistes al tret de sortida de la selectivitat
Els més de 44.000 alumnes catalans que aquest dimecres fan la selectivitat ja han superat la primera prova de foc: l'examen de llengua i literatura castellanes. Una prova que, tot i la por per l'embolic de quant podien penalitzar les faltes d'ortografia, la majoria d'estudiants han qualificat de "senzilla i assequible". "No està bé que ho digui, però crec que m'ha sortit de puta mare", ha afirmat el Lucas, que s'examina de les PAU a la Universitat Pompeu Fabra.
Els arquitectes catalans menors de 40 anys que estan revitalitzant el sector
Bufen aires de renovació en l'arquitectura catalana. Segons el president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (AJAC), Albert Nogueras, els arquitectes menors de 40 anys reconeguts fa uns dies en la 14a edició dels Premis AJAC comencen a marcar un canvi en "la seva qualitat tectònica i risc formal", després "d’una etapa de crisi i letargia que s’ha arrossegat massa temps després de la crisi". Nogueras destaca que aquests professionals, entre els quals hi ha estudis com Nua, Bajet Giramet, Metrònom, H3o, Sarquella Torres i Cierto Estudio, reflecteixen la "polivalència" d'aquesta nova generació d'arquitectes perquè "davant d’un panorama minvant en el sector de la construcció", han sabut posar-se "a disposició d’altres disciplines i de la societat".
Dels 10 als 17 anys també són infants, deixem-los jugar!
L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys