Noticias
  • Nous vídeos confirmen que Pradas ja sabia que calia controlar els barrancs el matí de la DANA
    Noves proves contra Salomé Pradas per la gestió de la DANA. Almenys dos vídeos incorporats a la causa que instrueix el jutjat de Catarroja demostren que l'exconsellera valenciana de Justícia i Interior sabia des del matí de la tragèdia que calia controlar els barrancs i que, fins i tot, havia expressat la seva preocupació davant de possibles desobrdaments. Tot i això, l'òrgan de coordinació d'emergències, el Cecopi, no es convocaria fins a les 17 hores i l'alerta a la ciutadania no s'emetria fins a les 20.11 hores.
  • Els mallorquins de la Flotilla ja són a Espanya i denuncien tortures: “Ens han robat, pegat i humiliat"
    Els activistes mallorquins de la Flotilla Global Sumud expulsats d'Israel, han denunciat en la nit d'aquest dilluns a la seva arribada a Madrid que han sofert "tortures" durant la seva reclusió i han alertat que una de les seves companyes, la mallorquina Reyes Rigo, encara no ha tornat a Espanya. "No hi som tots. Falta Reyes Rigo. Estem preocupades per les companyes que han quedat enrere. No aturarem fins que surtin", ha afirmat la coordinadora de Podem Illes Balears, Lucía Muñoz, davant les càmeres de televisió que els esperaven en l'aeroport Adolfo Suárez Madrid Barajas.
  • El segon debat de política general de Salvador Illa, en directe
  • No recordo la meva mare descansant. I si descanso, què passa?
    Passo un cap de setmana en bona companyia fora de casa, sense fer més que estar, compartir, anar al teatre, llegir, veure sèries, passejar, deixar-me cuidar, i m’adono que he descansat com mai. I que si hagués estat a casa no hauria estat així. No hauria pogut evitar fer tot allò que tinc pendent: tasques domèstiques no urgents però necessàries, escriptura, gestions comptables, avançar la preparació d’un futur viatge curt, trucar, quedar, posar-me al dia de tantes coses... Fer, fer, fer. I tot i que em vanto de saber aturar-me i descansar, m’adono que ho faig, però no suficient. Que sempre tinc una llista eterna de pendents al cap i que ha estat així tota la vida. Fins i tot utilitzo una aplicació de llistes per no oblidar-me de res. I sempre tinc la mateixa fantasia: que un dia obriré l’aplicació i estarà buida de pendents. Que ho hauré fet tot i podré jeure al sofà i ser com les persones que poden fer el manta sense el neguit de pensar en tot el que falta per fer. Però mai és així,
  • L'emigrant xinès que va desfermar una guerra familiar per la seva fortuna
    La primavera d’aquest 2025 ha saltat als titulars dels mitjans de mig món un cas que podria ser l’argument d’alguna d’aquelles sèries televisives ianquis dels anys 80, en què diverses branques d’una família tenien trifulgues contínues per aconseguir el control del patrimoni del clan. En aquest cas, la història no succeeix als pous de petroli de Texas, ni als camps de vinyes de Califòrnia, sinó a la ciutat-estat de Singapur.