29/01/2024 
Noticias
On ha anat a parar el color dels Goya?
A finals del 2025, Pantone proclamava com a Color de l’Any el cloud dancer, un blanc trencat que, sota una evocació poètica de lleugeresa i calma, no deixava de ser una aposta insòlita: per primera vegada, el blanc assumia el protagonisme anual. La decisió va generar controvèrsia. No només perquè el blanc continua sent, per a molts, més una absència que un color, sinó perquè, en un context polític marcat per la reactivació de discursos identitaris i conservadors, alguns hi van llegir una simbologia inquietant.
Desnonant Goya per evitar que 13.000 famílies vulnerables es quedin sense casa
Ni l'estàtua de Goya ha pogut ser desnonada de la plaça Sant Jaume. El moviment per l'habitatge, que s'ha aplegat al centre de Barcelona per reclamar el dret a tenir un sostre, ha impedit que el camió s'endugués el bust gegant del pintor aragonès, col·locat al bell mig de la plaça amb motiu de la gala del cinema espanyol celebrada a Barcelona. Almenys, fins que ha acabat la concentració sota el lema "Prou excuses. Els pisos, per viure-hi" que ha omplert més de la meitat de la plaça barcelonina. A la plaça hi caben unes 6.000 persones quan és plena, però segons la Guàrdia Urbana la protesta n'ha congregat 1.100. Les protestes de les entitats socials han arribat després de l'acord de Junts, PP i Vox al Congrés per fer caure el paquet de mesures socials de Pedro Sánchez que incloïa un antidesnonament. Una votació a Madrid que servirà perquè moltes "famílies vulnerables" acabin al carrer ha denunciat el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès: "Si seguim repetint que l'economia va m
La vinyeta
"És la fi del règim dels aiatol·làs"
Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.
Els límits legals per prohibir el burca
El debat sobre l’ús del burca i el nicab als espais públics ha tornat a irrompre en l'escenari polític espanyol. Hi ha diverses propostes sobre la taula i sembla que, ara sí, un interès polític per regular-ho. De moment, el Congrés ha rebutjat la proposta de Vox, però la insistència de l'extrema dreta en aquesta qüestió ha estat decisiva perquè la resta de l'arc parlamentari hagi començat a prendre posicions. En aquest sentit, Junts ha plantejat una proposta alternativa centrada en la seguretat i la identificació de les persones –més que no pas en la llibertat religiosa–, una via que el PSOE s'ha mostrat obert a estudiar. També el PP i ERC hi han dit la seva, plantejant una prohibició que no hagi de comportar multes per a les dones, sinó la participació en activitats socials. Tanmateix, la possible constitucionalitat d'una llei d'aquesta naturalesa a l'estat espanyol planteja interrogants jurídics profunds que ens obliguen a mirar cap a Estrasburg i a analitzar els límits del nostre pro