31/12/2023 
Noticias
El revers negatiu de les baixes de maternitat més llargues
Les dades ho mostren ben clar i la realitat al nostre voltant ho certifica. En les últimes dècades la participació de les dones en el mercat laboral ha convergit amb la dels homes en moltes economies desenvolupades. Si el 1950 per cada 100 homes que treballaven només treballaven 50 dones, el 2020 aquesta proporció ja era de 88 dones treballadores per cada 100 homes. Però, tot i els avenços, continua havent-hi una distància entre la taxa d'activitat femenina i la masculina. Qui il·lustra aquestes estadístiques és Jenifer Ruiz-Valenzuela, professora d'economia de la UB i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). També és l'editora de l'últim IEB Report que ha elaborat la institució, en què recull articles de tres investigadores sobre com les polítiques públiques han contribuït a reduir o eixamplar aquestes desigualtats de gènere en el món del treball.
Violència masclista al llit: "Tenia sexe amb la meva parella perquè no em donés més la tabarra"
No recorda quantes nits la seva parella la va despertar mentre dormia per tenir sexe. Natàlia Ruiz hi responia, malgrat que en més d’una ocasió s’hauria girat, però almenys així ell “no donava la tabarra més”. En altres ocasions, ell li havia retret que “mai en tingués ganes” o l’havia responsabilitzat que “no se li aixequés”. De tot allò fa 10 anys, però no ha estat fins fa poc quan Ruiz ha entès que el comportament del seu ja exmarit encaixa amb el concepte de violència sexual, una de les agressions masclistes que menys emergeixen, i encara menys, quan el perpetrador és la parella. La infermera Teresa Echeverría atén víctimes de violència sexual a urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona, i a partir de la seva experiència certifica que és un fenomen “superinvisibilitzat”: primer, perquè l’agressor fa valer la confiança i, segon, perquè “planeja” l’agressió prèviament. Tots els seus moviments se centren a “aconseguir la submissió de la dona en el mom
Operació militar al Monte Uixan, Marroc (1921)
De la crònica del corresponsal incrustat a l’exèrcit Juan Luque García (Màlaga, 1883-Melilla, 1937) publicada tal dia com avui a Diario de Barcelona (25-XI-1921). Traducció pròpia. Enguany fa un segle de la crisi d’Espanya per causa de la guerra colonial contra els independentistes del Marroc, pretext per convertir el general Primo de Rivera en dictador.
Les barraques queden fora dels plans d'emergència per inundacions
Tot just s'acaba l'asfalt i un carrer es converteix en una pista de terra per recórrer en paral·lel el riu Anoia, a Martorell. A banda i banda, les vores s'omplen de barraques, tapades amb plàstics, lones o tanques metàl·liques que fan guanyar intimitat a tot el que passa portes endins. És una de les zones inundables que Protecció Civil ha detectat a Catalunya en el seu pla especial d'emergències Inuncat. En un escenari en què els experts alerten que fenòmens com les riuades o les DANA seran més habituals, ¿qui s'encarrega de vetllar per la seguretat de les persones que s'hi han instal·lat? Amb la llei a la mà, són els ajuntaments els que tenen competències, però també són els que sovint els neguen el reconeixement de veïns i l'empadronament. "Encreuem els dits perquè no passi mai res", admet un ex alt càrrec del Govern, preguntat per què passaria si les inundacions escombressin lleres de rius com ha passat a València.
Florentino Pérez i el bloc de maons
Retorçar la realitat o directament inventar-se'n una de nova feta a mida és el signe dels temps que vivim. Passa als Estats Units amb Donald Trump, a València amb Carlos Mazón i al Reial Madrid de Florentino Pérez. El discurs messiànic del president aquest diumenge a l'Assemblea passarà a la història –ell, que està tan preocupat pel seu llegat– però no precisament pels motius que li agradaria; el primer motiu seria la vergonya aliena.