13/11/2023 
Noticias
Les barraques queden fora dels plans d'emergència per inundacions
Tot just s'acaba l'asfalt i un carrer es converteix en una pista de terra per recórrer en paral·lel el riu Anoia, a Martorell. A banda i banda, les vores s'omplen de barraques, tapades amb plàstics, lones o tanques metàl·liques que fan guanyar intimitat a tot el que passa portes endins. És una de les zones inundables que Protecció Civil ha detectat a Catalunya en el seu pla especial d'emergències Inuncat. En un escenari en què els experts alerten que fenòmens com les riuades o les DANA seran més habituals, ¿qui s'encarrega de vetllar per la seguretat de les persones que s'hi han instal·lat? Amb la llei a la mà, són els ajuntaments els que tenen competències, però també són els que sovint els neguen el reconeixement de veïns i l'empadronament. "Encreuem els dits perquè no passi mai res", admet un ex alt càrrec del Govern, preguntat per què passaria si les inundacions escombressin lleres de rius com ha passat a València.
Florentino Pérez i el bloc de maons
Retorçar la realitat o directament inventar-se'n una de nova feta a mida és el signe dels temps que vivim. Passa als Estats Units amb Donald Trump, a València amb Carlos Mazón i al Reial Madrid de Florentino Pérez. El discurs messiànic del president aquest diumenge a l'Assemblea passarà a la història –ell, que està tan preocupat pel seu llegat– però no precisament pels motius que li agradaria; el primer motiu seria la vergonya aliena.
Com podem aprendre a posar límits (i a acceptar que podem decebre els altres)
En els últims anys hi ha hagut cares conegudes de diferents sectors que han fet un pas endavant per prioritzar la salut mental. Ho va fer, per exemple, la gimnasta Simone Biles quan va abandonar els Jocs Olímpics del 2020 o la tenista Naomi Osaka quan va evitar parlar amb la premsa a l'Open de França del 2021. També ho va fer el cantant Shawn Mendes quan va cancel·lar una gira per motius de salut mental el 2022 i, més recentment, l'estrella del pop Chappell Roan ha cancel·lat dues actuacions que tenia previstes en festivals de música pel mateix motiu.
Per què no es publiquen les balances fiscals?
La no publicació de les balances fiscals per part de l'Estat és un dèficit democràtic i de transparència. Els ciutadans tenim dret a saber com es distribueixen territorialment els impostos. El fet que des del 2017 s'estiguin escamotejant aquestes dades només fa que acréixer les suspicàcies dels qui es creuen perjudicats. Per què s'amaguen, si no? Davant d'aquesta ocultació, fins ara la Generalitat havia decidit assumir el càlcul a partir del sistema de flux monetari, un càlcul, però, necessàriament aproximatiu al no disposar de les dades anuals concretes via ministeri d'Hisenda. Això va passar amb el conseller Jaume Giró el setembre del 2022 (amb les dades del 2019) i amb la consellera Natàlia Mas Guix el setembre del 2023, amb les dades de les balances fiscals de Catalunya per als anys 2020 i 2021, que determinava un nou màxim històric en aquest últim exercici: 21.982 milions d'euros. En el conjunt d'aquells tres anys, cada català va pagar a l'Estat 8.133 euros que no van retornar.- Les llogateres no devien ser prou fotogèniques
El lloguer no hauria de ser una llosa, i que una ciutat expulsi els seus veïns originaris és un fracàs més. Desenes de milers de persones van clamar dissabte per aquesta injustícia en una manifestació que s’ha qualificat d’històrica. En canvi, una repassada a les portades del quiosc de diumenge evidencia que La Vanguardia, El Periódico i l’ARA ho vam convertir en foto de portada. I tres dels quatre diaris de Madrid, que també es venen a Catalunya, van optar per no fer ni un trist esment del tema en primera pàgina. Només El País va incloure un mòdul petit, sense imatge. No cal dir-ho, si s’hagués tractat de l’enèsima i repetitiva marxa dominical per dir que Sánchez muy malamente, aleshores l’afer hauria aconseguit tots els centímetres quadrats disponibles, i encara uns quants més. Evidentment, un factor és el geogràfic: Catalunya només els interessa com a astringent amb el qual provocar la basca del seu lector i el rictus de repulsa. Aquest cal donar-lo ja per descomptat. Per�