Noticias
  • Què és el que el PSOE no compleix amb Junts?
    Carles Puigdemont va trencar les negociacions amb el PSOE divendres passat i va reclamar una reunió "urgent" a Suïssa que, de moment, s'ha fet a Bèlgica aquesta mateixa setmana, quan els dos partits han tornat a seure plegats. Els resultats no han arribat, com ha evidenciat el rebuig de Junts als decrets que havia de convalidar el govern espanyol, i els juntaires alerten de risc de trencament definitiu amb els socialistes per incompliments dels acords. Quins incompliments denuncia Junts? Principalment, el traspàs integral de les competències d'immigració, l'aplicació de la llei d'amnistia per part de la justícia i l'oficialitat del català a la Unió Europea.
  • Els ciutadans, l''attrezzo' de la disputa Sánchez-Puigdemont
    Una cosa és rebutjar uns pressupostos o una llei a futur, encara que portin associades mesures socials, i una altra oposar-se directament a aquestes mesures quan estan en vigor. La revalorització de les pensions, la gratuïtat del transport públic o l'actualització del salari mínim tenen un efecte directe i immediat en les butxaques dels ciutadans. Per això, al PP i sobretot a Junts, que forma part de la majoria de la investidura, se'ls pressuposa que hauran calculat acuradament el risc de votar-hi en contra, independentment de si tenen més o menys arguments per fer-ho. Que Sánchez barreja naps i cols per poder aprovar coses que no tiraria endavant de cap altra manera és tan cert com que és una pràctica molt estesa en política. Però no és el mateix plantar-se en el dia en què s'ha d'aprovar l'objectiu de dèficit o en el que els jubilats passaran a cobrar de mitjana 40 euros menys al mes.
  • Qui va matar l'arquitecte econòmic de l'Europa actual?
    El 30 de novembre de 1989, una bomba va matar Alfred Herrhausen, portaveu únic del Deutsche Bank i en bona part impulsor del nou paradigma econòmic que regiria a Alemanya, Europa i bona part del món a partir dels anys noranta. Encara ara no s'ha esclarit qui hi havia darrere del seu assassinat. La mà executora correspondria a la RAF, la Fracció de l'Exèrcit Roig, encara molt activa aleshores a través de l'anomenada tercera generació. Però, enmig de les tensions i del conflicte d'interessos del final de la Guerra Freda, l'espectre de possibles instigadors de la mort de Herrhausen s'amplia a altres possibles agents, de la Stasi als Estats Units.
  • El Cercle d'Economia, contra les "muralles" de la regió metropolitana
    A l’actual àrea metropolitana de Barcelona l’estrenyen les muralles. Les simbòliques, és clar. La diagnosi la fa el president del Cercle d’Economia de Barcelona, Jaume Guardiola, que és l’encarregat d’obrir les jornades que han organitzat aquest dijous el mateix Cercle, Barcelona Global i Foment per analitzar la Barcelona metropolitana. Ell, explica, creu que ha arribat l’hora d’anar més enllà i impulsar la unió dels municipis que conformen la regió metropolitana per esprémer el seu potencial econòmic i poder competir "a la lliga dels millors".
  • La nova advertència de 'Punt de no retorn'
    Fa un parell de setmanes, els mitjans es feien ressò d’un tiroteig entre bandes de joves al barri de la Mina. L’enfrontament l’hauria originat el control del tràfic de drogues a la zona. Més enllà de l’acarnissament en l’intercanvi de trets, amb unes cent cinquanta bales en cinc minuts, hi havia una altra dada preocupant: bona part dels implicats eren menors d’entre 14 i 16 anys. Com és habitual en aquestes notícies, després de l’impacte inicial els mitjans se n’obliden, però això no vol dir que s’erradiqui el conflicte. I, amb el temps, el que semblava un cas aïllat resulta ser un problema de fons que estava latent. La prova la trobareu en els dos nous capítols de Punt de no retorn, la sèrie documental de Raül Gallego a la plataforma 3Cat, guanyadora d’un Emmy en la darrera edició dels premis. Aquesta vegada, el reporter ens fa viatjar fins a Suècia i posa el focus en les bandes criminals, integrades per joves que han quedat exclosos del sistema. Hi ha nois de 13, 14 i 15 anys