11/10/2023 
Noticias
Com podem aprendre a posar límits (i a acceptar que podem decebre els altres)
En els últims anys hi ha hagut cares conegudes de diferents sectors que han fet un pas endavant per prioritzar la salut mental. Ho va fer, per exemple, la gimnasta Simone Biles quan va abandonar els Jocs Olímpics del 2020 o la tenista Naomi Osaka quan va evitar parlar amb la premsa a l'Open de França del 2021. També ho va fer el cantant Shawn Mendes quan va cancel·lar una gira per motius de salut mental el 2022 i, més recentment, l'estrella del pop Chappell Roan ha cancel·lat dues actuacions que tenia previstes en festivals de música pel mateix motiu.
Per què no es publiquen les balances fiscals?
La no publicació de les balances fiscals per part de l'Estat és un dèficit democràtic i de transparència. Els ciutadans tenim dret a saber com es distribueixen territorialment els impostos. El fet que des del 2017 s'estiguin escamotejant aquestes dades només fa que acréixer les suspicàcies dels qui es creuen perjudicats. Per què s'amaguen, si no? Davant d'aquesta ocultació, l'anterior govern de la Generalitat va decidir assumir el càlcul a partir del sistema de flux monetari, un càlcul, però, necessàriament aproximatiu al no disposar de les dades anuals concretes via ministeri d'Hisenda. Això va passar amb el conseller Jaume Giró el setembre del 2022 (amb les dades del 2019) i amb la consellera Natàlia Mas Guix el setembre del 2023, amb les dades de les balances fiscals de Catalunya per als anys 2020 i 2021, que determinava un nou màxim històric en aquest últim exercici: 21.982 milions d'euros. En el conjunt d'aquells tres anys, cada català va pagar a l'Estat 8.133 euros que no van retornar.- Les llogateres no devien ser prou fotogèniques
El lloguer no hauria de ser una llosa, i que una ciutat expulsi els seus veïns originaris és un fracàs més. Desenes de milers de persones van clamar dissabte per aquesta injustícia en una manifestació que s’ha qualificat d’històrica. En canvi, una repassada a les portades del quiosc de diumenge evidencia que La Vanguardia, El Periódico i l’ARA ho vam convertir en foto de portada. I tres dels quatre diaris de Madrid, que també es venen a Catalunya, van optar per no fer ni un trist esment del tema en primera pàgina. Només El País va incloure un mòdul petit, sense imatge. No cal dir-ho, si s’hagués tractat de l’enèsima i repetitiva marxa dominical per dir que Sánchez muy malamente, aleshores l’afer hauria aconseguit tots els centímetres quadrats disponibles, i encara uns quants més. Evidentment, un factor és el geogràfic: Catalunya només els interessa com a astringent amb el qual provocar la basca del seu lector i el rictus de repulsa. Aquest cal donar-lo ja per descomptat. Per� 
Cinc sèries per escapar de la crispació: propostes que generen bon rotllo
En un moment de polarització i crispació, sovint necessitem trobar refugis que permetin descansar la ment i, fins i tot, reconciliar-se amb l'ésser humà. No és un objectiu fàcil, perquè a les plataformes abunden els drames, les distopies i, molt sovint, les històries angoixants. Hem garbellat l'oferta de les plataformes per trobar cinc propostes que aporten tranquil·litat i ens fan creure que, a vegades, la humanitat pot ser meravellosa.
"Injectar-se droga casa molt amb la figura del vampir"
La Natàlia té quinze anys i, com cada estiu, torna al poble per passar-hi les vacances. Allà es retroba amb la millor amiga de la infantesa, l'Emma: una malaltia l'ha mantingut allunyada de l'escola i dels nois i noies de la seva edat. Les petites vampires, la quarta novel·la de Maria Guasch (Begues, 1983), explora la peculiar relació entre les dues amigues, receloses dels forasters que viuen en una masia dels afores del poble, al mateix temps que es fixa també en un jove visitant, el Martín, que treballa al bar de la família de l'Emma mentre cova ambicions literàries. Publicada a L'Altra, és una relectura i actualització del gènere gòtic, on la foscor, la crueltat i la sang enverinada planen en una vila propera i alhora distant de Barcelona.