14/09/2023 
Noticias
Quatre anys seguits de resultats rècord a Puig: supera els 530 M€ de guanys
Primers resultats anuals de Puig com a nova cotitzada catalana de l'Ibex-35. La companyia de fragàncies i moda va assolir uns beneficis de 531 milions d'euros el 2024, un 14,1% més que l'any anterior, segons ha informat aquest dijous en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En aquest mateix exercici, durant el qual va completar el salt a la borsa al maig, va registrar unes vendes de 4.790 milions d'euros, un 11,3% més. D'altra banda, el seu resultat d'explotació (Ebitda) va augmentar un 12,3% fins als 969 milions. "Això ens col·loca per sobre del creixement d'un únic dígit alt que vam anunciar durant la sortida de borsa", ha recordat el president executiu de l'empresa, Marc Puig, durant una trucada amb periodistes per valorar els comptes. El grup ha tret pit de créixer a un ritme superior a la mitjana del sector de la bellesa prèmium.
Les noves comèdies espanyoles sobre la monarquia: irreverents o cortesanes?
A l'inici del primer episodi de La vida breve, ambientat a l'Espanya de 1724, veiem com uns pagesos humils entreguen una de les seves truges a uns enviats de Felip V. El fill li pregunta al pare per quin motiu els dona l'animal. L'home respon que "gràcies al rei, tenim tot això". El catacrac de la casa tronada que es desmunta rere seu rebla amb ironia l'afirmació. La vida breve és una producció de Movistar+ que vol acostar-se a un període de la història amb una perspectiva, se suposa, irreverent. Ens endinsem en la cort espanyola del segle XVIII, en un moment insòlit: quan, deu anys després de la fi de la Guerra de Successió, Felip V (Javier Gutiérrez) abdica en favor del seu fill Lluís (Carlos Scholz), de tan sols setze anys. El jove Borbó, però, acaba morint de manera inesperada al cap de set mesos de pujar al tron. D'aquí el títol d'una sèrie que remet tant a Monty Python com a la Maria Antonieta de Sofia Coppola a l'hora de retratar les bambolines de les monarquies sense renunciar al prestigi
Pederàstia i satanisme: 764, el grup reivindicat per l'autor de les amenaces a escoles valencianes
Stephenville és una petita ciutat de 20.000 habitants de Texas, al sud-est dels Estats Units. El codi postal d'aquesta típica localitat americana, amb carrers amples i cases als quatre vents, és 76401. En una d'aquestes cases vivia Bradley Cadenhead, un noi amb una adolescència complicada, assetjat pels joves de la seva edat. Va trobar el seu refugi a l'ordinador, i en els videojocs. Es comunicava, sobretot, per Discord, una aplicació de missatgeria que va començar a fer servir amb un objectiu cada cop més fosc. El 2020, quan tenia 25 anys, Cadenhead va posar la primera pedra d'una xarxa extremista i violenta, que animava els seus membres a intercanviar pornografia infantil i imatges d'actes d'extrema violència sexual. Per escollir el nom del grup va mirar a la seva ciutat: els tres primers dígits del codi postal de Stephenville, 764. Ara el nom d'aquest grup ha arribat al País Valencià.
La meitat dels que necessiten rebre atenció per salut mental acaben al sector privat
L'any passat un 18,2% de la població de l'Estat va necessitar una consulta per tractar un problema de salut mental o de malestar psicològic o emocional, i encara que inicialment la majoria van anar a buscar l'atenció a la sanitat pública, la meitat la van acabar trobant a la privada. Aquestes són les conclusions del baròmetre sanitari publicat aquest dijous pel CIS, que constaten que si bé la majoria dels ciutadans (59%) van recórrer al sistema públic, finalment menys de la meitat (47%) van ser atesos en aquests centres. Els professionals privats van assistir un terç dels que van necessitar aquesta atenció i en la majoria de casos els pacients atesos no tenien una assegurança que els cobrís aquesta atenció.
El PSOE ultima un reglament al Congrés per frenar els agitadors d'extrema dreta
Desenes de periodistes del Congrés dels Diputats es van concentrar dimecres a la porta dels lleons per denunciar els comportaments d'alguns agitadors d'extrema acreditats a la cambra baixa. Principalment, Vito Quiles i Bertrand N'Dongo, que treballen per al mitjà ultra Estado de Alarma TV (Eda TV). La seva feina consisteix a manipular, escampar notícies falses i fer preguntes tendencioses als polítics, saltant-se els torns de paraula i ignorant les normes de conducta que durant anys s'han respectat al Congrés i al Senat. Un grup de treball de la mesa del Congrés liderat pel vicepresident primer, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, fa anys que treballa en una reforma del reglament, que el PSOE intentarà negociar amb la majoria plurinacional i portar-la al ple.