20/08/2023 
Noticias
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan saber català sigui un deure s'acabarà el problema'
La setmana s'acaba amb un disbarat: ahir va córrer el vídeo d’un acte de dimarts de l’Ajuntament de Barcelona en què es presentava l’informe de les discriminacions a la ciutat, on un grup teatral format per dones d’origen hispanoamericà presentava com una discriminació dramàtica que els demanessin el coneixement del català i se’n fotien.
Cancel·lat l'enviament d'acer des del port de Barcelona al principal fabricant d'armes d'Israel
El carregament de 122 tones d'acer que s'havia d'enviar des del port de Barcelona al principal fabricant d'armes d'Israel ha quedat finalment cancel·lat, segons han confirmat a l'ARA fonts del port. La partida, amb material de la siderúrgica basca Sidenor, destinada a Israel Military Industries (IMI) que s'havia d'embarcar l'1 de juliol en un vaixell amb destinació al port israelià de Haifa, no va arribar a carregar-se i tampoc ho farà la setmana que ve, asseguren les mateixes fonts. La cancel·lació arriba després de les protestes de sindicats i moviments solidaris amb el poble palestí i de la presentació d'una querella de la Comunitat Palestina de Catalunya contra la siderúrgica i el transportista davant l'Audiència Nacional per dos suposats delictes de contraban i complicitat amb el genocidi.
Un editor ric i revolucionari anomenat Feltrinelli
Són molts els fills de famílies més o menys benestants que abracen els ideals i la retòrica de la revolució socialcomunista però que, després, es dediquen a viure, amb perfecta pau d’esperit, una vida de privilegis que desentona amb el seu presumpte programa ideològic. És un retret que no se li pot fer a Giangiacomo Feltrinelli (Milà, 1926-Segrate, 1972), que va ser sempre conscient dels seus privilegis i sempre va mostrar un compromís coherent amb la causa de l’esquerra radical. Queda clar llegint la biografia, amorosa i comprensiva (però no hagiogràfica), que en va escriure el seu fill Carlo: Senior Service. Biografia d’un editor.
A qui preocupa més el desafiament de Camps al País Valencià, ¿a Feijóo o a Mazón?
Si hi ha dues persones que dimecres van fer una ganyota quan Francisco Camps va confirmar la seva intenció de disputar la direcció del PP valencià van ser Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo. El primer, perquè la candidatura de l'expresident qüestiona la figura del polític alacantí i dificulta encara més la seva ja complexa continuïtat. El segon, perquè tem que la crisi de la federació valenciana posi en perill les seves opcions d'arribar a la Moncloa tal com va passar ara fa dos anys.
El mercat ideal de Deco
Quan l'Athletic Club va comunicar la renovació de Nico Williams divendres passat al matí, el president executiu del Barça, Joan Laporta, va entendre la magnitud de la institució basca com a rival als despatxos del futbol. Perquè si Félix Tainta, el representant de l'extrem navarrès, va demanar garanties d'inscripció abans de signar definitivament el fitxatge, va ser perquè el president del conjunt basc, Jon Uriarte, prèviament s'havia informat a la seu de la Lliga sobre les limitacions blaugranes en matèria de fair play financer. A partir d'aquesta visita a Madrid s'entenen les reticències de Tainta, que l'estiu passat també va fer entendre a Nico que no era prudent anar al Barça si la inscripció no estava garantida en un paper.