22/07/2023 
Noticias
Debat sobre la Ligue des Pays Neutres (1915)
De l’article d’Eugeni d’Ors, ‘Xènius’ (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (27-II-1915). Ors va publicar cada dia durant quinze anys sota la rúbrica “Glosari” peces de caràcter filosòfic, de crítica d’art i de divulgació científica. Ha estat l’articulista català amb més projecció exterior, esmentat en tractats de retòrica i de periodística d’arreu com un model d’originalitat i agudesa culturalista. En els temps més àlgids de la Gran Guerra remarcava les seves reflexions en l’ideal d’una Europa unida i pacifista.
Anar a la Lluna i tornar en 10 dies: el compte enrere i tots els detalls de la missió
La primera missió tripulada a la Lluna en més de mig segle comença el compte enrere amb màxima expectació. Si tot surt com està previst, la NASA farà el llançament del coet –amb tres astronautes dels Estats Units i un del Canadà a bord– el dimecres 1 d'abril (a Catalunya, ja serà dijous a la matinada). La nau espacial Orion només orbitarà la Lluna i tornarà sense aterrar-hi, amb l'objectiu de fer proves amb la càpsula on viatjaran els tripulants i preparar la NASA per al seu pròxim aterratge lunar en posteriors incursions. La missió Artemis II suposa el retorn dels humans a la Lluna després del viatge de l'Apollo 17 (la sisena missió i últim allunatge) l'any 1972. Això és tot el que cal saber sobre aquesta extraordinària missió i els astronautes que fan el viatge.
Els càntics islamòfobs marquen el retorn de la selecció espanyola a Catalunya
Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina ha tornat a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però ha entrat al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament ha estat xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també ha estat xiulat després de no convocar Joan Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués convocat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.
La tercera redacció del ‘Washington Post’
És una mena de síndrome d’Estocolm de la premsa: les víctimes tendeixen a voler assemblar-se als seus botxins, a veure si per imitació s’estalvien la dalla que temen. En el seu intent de congraciar-se amb les noves generacions, el Washington Post fa dos anys que impulsa, amb diversos noms, el que en diuen "la tercera redacció". Se suposa que les dues primeres són les dedicades a la informació i a l’opinió –dos fronts que, en el periodisme anglosaxó, solen estar separats per un tallafoc més ample que el bigoti d’Aznar–, i que aquesta tercera correspondria a allò que solem anomenar creadors de continguts. S’afanyen a dir que els estàndards de rigor i verificació han de ser els mateixos, en una mostra clara d’excusatio non petita. És evident que els periodistes d’avui han de saber adaptar-se als nous formats audiovisuals i que hi ha personalitats de les xarxes ben capaces d’actuar amb mètode periodístic. Però que el diari ara s’infli a contractar gent resultona a les xarxes m
La violència masclista no és un espectacle
Aquest dilluns, Crims aprofundia en el cas de l’assassinat d’una dona a Parets dels Vallès. El capítol es titulava Traïció, però era alguna cosa més greu. Carles Porta ho plantejava com un misteri: “Els Mossos sospiten de seguida que l’autor és el seu marit, però els familiars de la Jennifer no s’ho creuen perquè per a ells és com un fill més. ¿Estan equivocats els Mossos? ¿O estan equivocats els familiars?”. És inimaginable que Crims tracti un cas com una errada dels Mossos perquè lloar la seva tasca és part essencial de la sèrie. El seu material i testimonis són indispensables per al programa. Es tractava d’un cas de violència masclista, però com ja ha passat anteriorment a Crims, Porta no ho va verbalitzar. Era implícit. En tot el relat només es va pronunciar una vegada violència de gènere, perquè ho va escriure el mateix assassí en una carta per fingir la seva innocència i es llegia el text.