06/07/2023 
Noticias
El fotògraf Sergio Larrain, el secret més ben guardat de l'art xilè
El fotògraf Sergio Larrain (1931-2012) sovint ha estat considerat el secret més ben guardat de l'art xilè: el 1965 va decidir allunyar-se de l'agència Magnum, on era l'únic fotògraf llatinoamericà, i va emprendre un camí de recerca espiritual i filosòfica i va anar abandonant la vida pública i una part de la seva feina. Més endavant, el 1978, es va instal·lar a Tulahuén amb el seu fill, on va viure fins que va morir, dedicat a la pintura, el ioga i la meditació. A més, a partir del 1999 va demanar que no es continués difonent la seva obra, així que va ser arran de la seva mort que el seu llegat va assolir cada vegada més reconeixement. Per tot plegat, l'exposició que li dedica la Fundació Foto Colectania a partir d'aquest dijous i fins al 24 de maig, que tindrà continuïtat a partir de l'agost amb una altra mostra dins la pròxima Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, és un privilegi.
Les veritats de la guerra segons Curzio Malaparte
Les novel·les d’un home les conviccions del qual han trontollat solen ser millors que les novel·les d’un home de conviccions dogmàticament fèrries. En la dissidència, en la passió escindida, en els compromisos ambivalents o bifurcats, la literatura creix més poderosa i lúcida que en la certesa absoluta i la militància.
Totes les obres de la xarxa ferroviària el 2026: així t’afectaran
Aquesta setmana la nova Rodalies Catalunya ha començat a caminar. Aquesta empresa mixta entre Renfe (Estat) i la Generalitat és un punt d'inflexió en el traspàs de Rodalies i suposa un canvi de 180 graus en la gestió ferroviària, que a partir d'ara es dirigirà des de Catalunya. Amb tot, la consellera de Territori –i ara també presidenta de la nova empresa–, Sílvia Paneque, ja ha deixat clar que "els canvis no seran immediats", però que les millores s'haurien de començar a notar a mesura que l'equip de la nova Rodalies n'assumeixi la governança. Entre el més d'un centenar d'obres en marxa, aquests són els principals reptes que ha d'entomar la xarxa (i la nova empresa) aquest 2026:
Isidre Fainé, l’estabilitat i el poder de La Caixa
La Caixa, l'entramat economicofinancer, empresarial i filantròpic més important d'Espanya, s'ha blindat, com a mínim fins al 2030. En un senyal de preservar la independència de la Fundació, la matriu de tot el grup, Isidre Fainé (Manresa, 1942) continua com a president durant quatre anys més envoltat d'un patronat, l'òrgan de govern, una bona part del qual ha renovat també mandat aquesta setmana. D'aquesta manera, amb la continuïtat i l'estabilitat marca de la casa, es cobreix el període del pla estratègic, en què es preveu invertir 4.000 milions fins al 2030.
De Sumar al PP: les contradiccions dels partits amb l'ordinalitat
El respecte al principi d'ordinalitat (almenys, pel que fa a Catalunya) és una de les victòries de què ERC i el PSC treuen pit pel que fa al pacte per un nou finançament autonòmic. El ministeri d'Hisenda l'assumeix amb la boca petita ("El model tendeix a l'ordinalitat", va assegurar la ministra María Jesús Montero) i no aclareix en quins altres casos es compleix, a més de Catalunya. Malgrat les crides a la calma de Montero, els socialistes d'Astúries i Castella-la Manxa han impugnat aquest principi, que titllen d'insolidari, per bé que tampoc s'espera que els diputats d'aquestes federacions votin en contra del text quan arribi al Congrés. En tot cas, el PSOE no és l'únic partit que fa equilibris per encaixar les seves posicions en cada territori. També és el cas de Sumar i del PP, on hi ha opinions discrepants sobre l'ordinalitat, tot i que en tots dos casos el posicionament sobre el model és clar: els de Yolanda Díaz li han donat la benvinguda, i els d'Alberto Núñez Feijóo el rebutgen.