27/05/2023 
Noticias
"La societat ha convertit els mestres en aguantacanalla i les escoles en pàrquings gratuïts"
M’agrada el contacte amb adolescents perquè són vitals, curiosos i crítics, perquè es plantegen dubtes, perquè han d’afrontar nous reptes i tenen tota la vida al davant. M’agrada compartir amb aquests adolescents la meva passió per la lectura i la literatura. M’agrada pensar que les veus i els relats que descobreixen els poden ajudar a entendre’s, a explicar-se millor a ells mateixos i al món que els envolta.
Últim adeu a Gaia, la missió que ha capgirat el coneixement de la Via Làctia
No feia ni un mes que havia parit, però tenia clar que no s’ho volia perdre de cap manera. Així que va agafar el seu nadó i es va plantar a la facultat de física de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, amb el seu grup de recerca, va poder seguir en directe, a través de grans pantalles, el llançament a l’espai del telescopi espacial Gaia, els ulls amb què durant 11 anys l’Agència Espacial Europea (ESA) ha escombrat el cel i ha revolucionat la visió que teníem de la nostra galàxia i el nostre veïnat còsmic. I on la participació catalana ha estat decisiva.
"Jugar amb un braç és la cosa més normal del món"
Àngel Miralles és el xutador dels Pioners de l'Hospitalet, un equip que competeix a la LNFA, la màxima categoria estatal del futbol americà. Les seves estadístiques són extraordinàries. Ha anotat els vuit extra points que ha intentat i només va fallar un field gold. La peculiaritat és que li falta un braç de naixement. "Vaig néixer així i m'he anat adaptant amb molta naturalitat. Jo no noto res diferent, em veig com un jugador més. Al principi potser sorprenia els aficionats, sobretot els de l'altra conferència, però ara la majoria d'equips ja em coneixen", explica a l'ARA.
Milions de microplàstics envaeixen les costes de l'illa de Rapa Nui
L'illa de Pasqua, la petita part de terra remota al mig de l'oceà Pacífic, està atrapada en un vòrtex oceànic de plàstic. Segons dades municipals de Rapa Nui –el nom local– aquesta illa rep unes cinquanta vegades més plàstics i microplàstics que les costes de Xile. Això es deu en gran part a la seva ubicació al gir del Pacífic Sud, que porta escombraries d'Austràlia, d'Amèrica del Sud i també de vaixells de pesca. "El microplàstic que trobem a les costes no és nostre", explica Moiko Pakomio, biòloga marina del govern local, que afegeix que en l'àmbit mundial la majoria de microplàstics provenen de vaixells pesquers que llencen els seus residus a l'oceà. "Aquests residus plàstics es descomponen a mesura que viatgen pels corrents i es degrada fins a convertir-se en microplàstics", denuncia.
Què hi fa un estudiant del MIT a un institut del barri de Lamine Yamal?
Passeja pel passadís i, si un tanca els ulls i només sent els comentaris que li fan, podria ben bé ser una autèntica estrella del futbol o un influencer amb milers de seguidors adolescents. "Daniel, guapo, com estàs, tiu"?, li diu un alumne d'uns catorze anys, com si fossin amics de tota la vida. L'escena es va repetint amb petites variacions, una xocada de mans, una abraçada amb copets ràpids a l'esquena i tota mena de salutacions més típiques d'una pel·lícula ianqui, que no d'un institut català. El protagonista que genera tanta expectació ben bé podria ser Lamine Yamal, ja que som a un institut del seu barri (a Rocafonda, Mataró), però és en Daniel, pronunciat amb accent americà.